ÍNDEX N122

DossierLa ciutat de les cures

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesL’ètica i l’economia de les cures

L’augment de l’esperança de vida, els canvis en les pautes reproductives i l’evolució de l’estructura familiar han incrementat al nostre país la demanda de cures, i s’hi haurà de donar...

Il·lustració. © Maria Contreras Coll
La ciutat de les curesL’ètica de cuidar

Tothom té dret a ser cuidat i tothom té l’obligació de cuidar. Les cures han esdevingut una necessitat bàsica a la qual cal fer front no només des de la família, sinó també des de les...

Il·lustració © Margarita Castaño
La ciutat de les curesLes cures i l’economia postpandèmica

Les dues darreres crisis del capitalisme, la del 2008 i la de la covid-19, han constatat la importància de les cures i la urgència de transformar el sistema econòmic per no carregar tota...

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesReflexions sobre les cures i la justícia social

Les cures són una pràctica relacional que implica els qui donen i els qui reben, que inclou tant el dret de rebre-les com el dret a proporcionar-ne. A mesura que s’ha desenvolupat el...

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesRevolució reproductiva i crisi de les cures

L’evolució de la població en els propers quinze anys ve marcada per l’anomenat envelliment de l’envelliment, que augura un increment notable de les persones amb més de cent anys...

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesPer què cal canviar el model d’atenció a la dependència?

Els dèficits de l’atenció a la dependència ja venen de lluny i la pandèmia només els ha amplificat. Davant les mancances dels serveis públics, l’opció més estesa és la contractació de...

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesCiutats que cuiden: transformar l’espai per prioritzar la vida

Prioritzar la sostenibilitat de la vida implica proporcionar les condicions materials i immaterials que donin suport a les cures. En l’àmbit de l’urbanisme, això significa trencar amb la...

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesDe la superilla a la Vila Veïna: cap a un model social de ciutat

La iniciativa municipal Vila Veïna neix amb l’objectiu de construir entorns en què la cura no sigui viscuda en soledat, sinó en comunitat. Com un pas més enllà de les superilles socials...

Il·lustració. © Margarita Castaño
La ciutat de les curesL’economia social, una eina de transformació

Parlem d’economia social quan l’activitat econòmica i empresarial d’una organització té les persones i les finalitats per damunt del capital. Aquest sistema es concreta en una gestió...

Altres continguts

Retrat de Carme Pinós © Martí Petit
“La majoria d’arquitectes no som ni elit ni còmplices de l’especulació”

Carme Pinós

Carme Pinós és una arquitecta que ha obert camí. El 1991 va fundar el seu propi estudi en un àmbit en què les dones eren una excepció, i després de molts obstacles i molta perseverança —...

​El Centre Ideal se submergeix en l’univers de Frida Kahlo aprofitant les arts digitals més trencadores. © Blit Studio
Arts digitals a Barcelona: la gran embranzida

Els estudis barcelonins de creació audiovisual viuen el seu millor moment ara que la realitat virtual, les instal·lacions immersives i l’animació digital desperten cada vegada més...

Taula amb un fonendoscopi i un aparell per mesurar la pressió. © Carlota Serarols
La salut, més enllà de la covid-19

La covid-19 ha suposat un repte per als serveis de salut pública i ha tingut un impacte desigual en la població de Barcelona, per edats, per barris i per nivell socioeconòmic. Disposar...

Il·lustració. © Margarita Castaño
El miracle

Va ser en Cosme qui em va dir que el pis era un miracle. I que el preu era inversemblant, com la vista, que tenia una terrassa des d’on tant veies el mar com la muntanya o un cel que...

Mural amb el text "Revolution on off" al Passeig de la Vall d'Hebrón. © Carlota Serarols
Guanyar per mèrits propis

La pandèmia ha passat una severa factura al sector cultural, especialment en àmbits presencials com el teatre i la música; els artistes s’han vist obligats a demanar ajuts i subvencions...

Llibres exposats a una de les parades de la plaça Reial amb motiu de la diada de Sant Jordi del 2021. © Mònica Moreno
Els futurs del llibre. Cap on va el mercat editorial?

El sector editorial viu un moment esperançador. La pandèmia, que ha estat catastròfica per al sector cultural, ha brindat al llibre una recuperació insospitada, gràcies a la solidaritat...

Retrat de Clàudia Cedó. © Paula Jaume Sánchez
“Els qui estan aprenent més coses no són els actors amb discapacitat, sinó els espectadors”

Clàudia Cedó

La relació de Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) amb la ciutat de Barcelona es pot traçar seguint els teatres on ha estrenat els seus textos. La dramaturga, directora i psicòloga es va donar...

Cartells de la Mostra de Films de Dones
La història del cinema fet per dones

El llibre Un trajecte pels feminismes fílmics, de Marta Selva i Anna Solà, que commemora els 30 anys de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, documenta la...

Llibre: Mamut. Eva Baltasar (Club Editor, 2022)
Un tríptic sense nom ni punt final

Mamut completa la trilogia novel·lística d’Eva Baltasar, després de Permagel (Club Editor, 2018) i Boulder (Club Editor, 2020). En aquesta darrera novel·la hi...

Retrat de 31 FAM. © Arxiu DELIRICS
La música urbana, un crit generacional

En els darrers anys, Barcelona i l’àrea metropolitana han estat escenari i testimoni d’un moviment predominantment juvenil i estilísticament mutant que ha plasmat a través de la...

Dos bustos amb passamontanyes (un vermell i un blau) exposats a la mostra La màscara no menteix al CCCB. © Martí E. Berenguer
La màscara és tan humana com la cara

La màscara no menteix mai, l’exposició del CCCB que han comissariat Servando Rocha i Jordi Costa mostra un inventari exhaustiu de les possibilitats, les significacions i les...

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis