Barcelona Metropolis

Manuel Gil
^{Consultor editorial i escriptor. Professor en màsters d’edició. Exdirector de la Fira del Llibre de Madrid.}

El sector del llibre té el repte de corregir unes disfuncions estructurals si vol satisfer les generacions futures, que seran partidàries d’una economia verda. Assistim a l’ocàs del baby-boomer com a comprador compulsiu. El comerç electrònic és antiecològic, ja que l’entrega de paquets a domicili no és sostenible; la demanda desorbitada de cartró per empaquetar els productes fa preveure que el model no serà viable a mitjà termini.

La indústria editorial ha d’incorporar en el seu ADN la consigna de vendre abans d’editar. El més probable és que en el futur convisquin el paper i el digital i que la comercialització de llibres sigui multicanal, en formats híbrids. Les plataformes de subscripció han tingut efectes dissuasius contra la pirateria, i si s’han consolidat en l’àmbit musical o audiovisual, també podrien fer-ho en l’editorial. Tard o d’hora tindrem un Netflix de llibres.

L’exportació ha sofert una caiguda del 26%, però tot fa témer que serà més gran. S’envien llibres a Llatinoamèrica en dipòsit, però no són vendes reals. Si les liquidacions no arriben, som davant d’una immobilització d’actius. Enviar vint exemplars de cada referència a Mèxic no té cap fonament econòmic. La impressió sota demanda pot ser part de la solució; no són els àtoms, sinó els bits, que han de viatjar. Amazon ja ofereix milers de títols a demanda. També la xarxa Bibliomanager és una plataforma d’impressió a demanda fundada per socis internacionals que té com a finalitat fer arribar més llibres a més persones i a més llocs amb menys temps i menys costos.

Patrici Tixis 
^{President de la Cambra del Llibre de Catalunya. President del Gremi d’Editors de Catalunya}

Som en un moment dolç per al sector editorial. Aquests dos anys de pandèmia han propiciat un canvi d’hàbits. El llibre ha tornat al primer pla i ocupa de nou el lloc que li correspon dins de l’entreteniment cultural. És significatiu que el 2020, any en què les llibreries van estar tancades gairebé tres mesos, el volum de vendes fos el mateix que l’any anterior. 

L’any 2021 es va confirmar aquesta tendència a l’alça, i vam tenir el millor exercici en vendes des del 2008, amb un creixement del 20%, sense comptar el llibre de text. Què passarà aquest 2022? Serà difícil mantenir aquest índex de creixement, però hem d’intentar consolidar-lo, com sembla que ha passat durant el primer trimestre de l’any.

Ha estat també una oportunitat per a les llibreries, que es van convertir en les farmàcies de guàrdia de la salut emocional durant la pandèmia. Les enquestes ens diuen que el 79% dels lectors prefereixen comprar en una llibreria de proximitat. Les petites llibreries tenien dificultats per mantenir el ritme de creixement del sector, i ara han recuperat la iniciativa. De tota manera, aquest any és difícil que veiem un creixement del 20% com l’any passat, però el més important és que es consolidi l’avenç que vam fer el 2021.

Margarita Guerrero
^{Responsable de relacions amb socis i editors a Readl.}

La web 3.0., basada en el blockchain, desafia la internet actual, que controlen les grans plataformes. El blockchain proposa un sistema descentralitzat, en el qual no hi ha un òrgan que dirigeixi el tràfic o la interacció, on els usuaris es poden tractar d’igual a igual en qualsevol àmbit transaccional.

En aquest context apareix Readl, que ofereix un futur per al món editorial basat en la creació de NFT (non-fungible tokens). Readl és una plataforma de publicació de llibres digitals que utilitza els seus contractes intel·ligents (smart contracts) per certificar la propietat única de cada còpia. Això va de propietat digital. Des del moment que puc certificar la propietat digital d’un llibre, l’he de poder revendre, perquè es registra al blockchain com a únicament meu. De retruc, l’editor i el creador d’aquell llibre podran percebre el percentatge de drets d’autor que els pertoqui per cada revenda. El blockchain permetrà perpetuar la monetització de la propietat intel·lectual, perquè totes les transaccions estan registrades i són traçables.

En el model actual, les dades estan centralitzades en poques mans; en canvi, al blockchain totes les transaccions són públiques. La web 3.0, el blockchain i els NFT obren el camí perquè autors, editors i lectors siguin els protagonistes de la propietat i la comunitat digitals.

Neus Chordà 
^{Comunicació editorial}

Treballo en el sector editorial català des del 1979, quan, tot i que hi havia autors amb grans vendes, no existia el concepte d’autor mediàtic. En aquells temps qualsevol projecte editorial s’iniciava havent-ne valorat la viabilitat i assegurant-ne un recorregut econòmic factible. Avui neixen projectes editorials amb més cor que anàlisi econòmica.

En aquests anys el sector ha millorat en molts aspectes. Es vetlla més pels drets: s’ha implantat el certificat d’impressió per garantir la transparència en els tiratges i de les liquidacions de drets d’autor, es va crear Cedro… Els autors catalans han tingut accés a avançaments importants, per bé que també n’hi ha que, encara avui, publiquen llibres sense cap bestreta. També es valora més la feina dels traductors.

La comunicació editorial ha canviat molt. Als anys vuitanta enviàvem la llista de novetats per correu postal a la premsa. El ritme de publicacions actuals també ha comportat la professionalització de la comunicació editorial. Avui l’editor ja no pot tenir un tracte diari amb els autors, i els caps de premsa sovint hem acabat sent el contacte més directe. Fem de psicòlegs sense haver passat per la facultat.

Avui tot es viu amb molta més immediatesa.

Daniel Fernández 
^{Editor d’Edhasa. President de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.}

Durant un temps es va dir que el sector del llibre acabaria com el de la música, però de moment hem resistit el tsunami d’internet. I un bon indicador d’això és el fet que els bancs no han retirat el finançament a les empreses del sector, perquè es percep com un negoci consolidat, encara que els marges siguin petits.

Què ens deixa la pandèmia? Si fem balanç del sector del llibre —que és la indústria cultural més important d’Espanya, la que més factura i més contribueix a les arques de l’Estat—, constatem la resistència del llibre físic, en bona part gràcies a la venda per internet. En conjunt es pot dir que ha crescut la facturació a les llibreries. Aquesta dada s’ha de contrapesar amb el fet que les exportacions, especialment a Amèrica Llatina, han baixat un 30%. Si la mitjana de les editorials de llibreria venen un 70% al mercat nacional i el 30% restant a Llatinoamèrica, constatem que la davallada és important, però s’ha neutralitzat gràcies al mercat interior.

Espanya i Itàlia són els països europeus que han registrat el creixement més gran de venda de llibres arran de la pandèmia. No ha passat a França o Alemanya, mercats més estables que el nostre; aquí, malauradament, un 35% de la població no acostuma a comprar mai un llibre per iniciativa pròpia.

Carlota Torrents 
^{Agent literària. Sotsdirectora del Màster d’edició de la Barcelona School of Business.}

Hi ha una eufòria en el sector que es detecta en la creació de noves empreses editorials i de noves llibreries. Fa una mica de vertigen. En una societat més madura culturalment seria normal, però en el nostre país aquesta expansió s’està fent des d’una certa precarietat.

El sector editorial en català està polaritzat. Hi ha un gruix d’editorials menudes amb uns mitjans limitats que busquen fer-se un espai en un mercat dominat per grans grups, que poden assumir que un llibre surti al mercat amb un tiratge de 3.000 exemplars.

Hi ha petits segells independents que publiquen en català amb tiratges de 500 exemplars. En alguns casos, aquestes editorials ja són més professionals que fa uns anys, però encara es mostren reticents a tractar amb un agent literari, per amateurisme o bé per inexperiència. Amb tot, en els darrers anys algunes coses han millorat, sobretot la praxis. Els editors s’han polit i, com a agent literària, he pogut constatar que fan més bons tractes amb els autors.

Els joves que avui fan el Màster d’edició tenen el mateix idealisme que nosaltres quan vam començar, però tenen l’emprenedoria més interioritzada i menys barreres per engegar el seu propi projecte. La nostra feina és fer-los entendre que l’edició ha de ser sostenible com a negoci. En els 25 anys del màster, han sorgit una cinquantena d’empreses editorials fundades per exalumnes, la meitat de les quals en els darrers deu anys. S’ha produït un fenomen paral·lel a l’Escola de Llibreria, que ha propiciat l’obertura de noves llibreries. Fer llibres és senzill, la feina és vendre’ls.

Bernat Ruiz Domènech
^{Editor i consultor editorial.} 

Després de la pandèmia els grans grups editorials s’han recuperat, però els petits no ho tenen tan clar i han viscut davallades importants. Els ERTO han ajudat a salvar empreses, però el sector té un problema estructural, que és que el mercat fa molts anys que no creix. Es respira un optimisme al sector que no se sosté amb les dades. Els números dels anys 2020 i 2021 no són indicadors fiables, perquè les circumstàncies tan excepcionals fan que la foto surti moguda. Hi ha una dada preocupant: l’any 2019, l’últim any “normal” que hem viscut, el sector va facturar el mateix que l’any 1996. Per què en 25 anys —si restem la inflació del 60%— el sector ha estat incapaç de créixer en facturació?

Què falla? En primer lloc, cal millorar la distribució, que fins ara ha funcionat per inundació, o sigui, a base de col·locar molts títols a les llibreries amb l’esperança que en tornin pocs. Es fabriquen molts exemplars, però els lectors no es fabriquen. De fet, el lector de lleure té un creixement del 0,5%. Les campanyes de promoció de lectura no funcionen, perquè llegir no és un imperatiu i la lectura es fa atractiva creant l’hàbit.

La llibreria ha anat patint una erosió des d’abans de la crisi. Encara és majoritària, però en termes relatius: ara té només el 40% de les vendes. El sector del llibre està competint per retentir un públic lector que va a buscar la ficció a Netflix o a l’audiollibre. Encara que ens sembli que ens mantenim, tots els sectors culturals competeixen per l’atenció del públic, i en termes absoluts estem baixant. Hi ha editorials a les quals està anant bé, però les xifres generals del sector són preocupants, i no podrem fer una anàlisi rigorosa fins al 2023, un cop hàgim tornat a una certa normalitat.

Reina Duarte
^{Directora de publicacions de l’Editorial Edebé.}

El llibre infantil i juvenil viu un bon moment, segurament el millor dels darrers trenta anys. Hem assolit cotes altes de professionalitat en tota la cadena de valor del llibre. Hem deixat enrere l’amateurisme, i molts il·lustradors, autors i editors ja poden viure de la seva feina. També hem superat aquella literatura infantil amb una moralitat educadora al darrere com a única finalitat.

Els nostres autors i artistes s’han projectat internacionalment a d’altres llengües. El prestigi que això els ha donat, entre d’altres coses, s’ha traduït en una valoració per part dels mitjans, que han deixat enrere aquell paternalisme que veia el llibre infantil i juvenil com una ocupació més aviat voluntariosa i femenina. En aquest sentit, l’èxit de vendes de la sèrie Harry Potter va marcar un abans i un després en la percepció de les empreses editorials respecte a aquest tipus de llibre, ja que es van adonar de la seva alta rendibilitat, i això es va traduir en més màrqueting i una cura diferent a l’hora de presentar uns llibres que poden generar tant o més beneficis que els d’adults.

Els mesos de confinament van contribuir a redescobrir la lectura en família, i això ha estat una gran oportunitat. El marge de creixement i de millora, però, encara és alt.

Lluís Morral 
^{Llibreter a Laie}

Després de 37 anys treballant com a llibreter, tinc la sensació que el món del llibre pateix un cert intrusisme. Per què tots els que triomfen a les xarxes socials han de publicar un llibre si no són escriptors? Si ja triomfen a Instagram o TikTok, què hi guanyen publicant un llibre? L’únic argument de venda que et donen els seus editors és que tenen un milió de seguidors a les xarxes, un argument purament comercial.

En els darrers deu anys, segells editorials independents han agafat volada i prestigi. Algunes d’aquestes editorials independents han cobert nínxols desatesos, i les llibreries independents els han acollit bé. Això ha fet que qualsevol s’atrevís a fundar un segell. Alguns dels nous editors s’han limitat a fer noves edicions de clàssics, que són de domini públic perquè han vençut els drets d’autor i, per tant, barats de produir. Ara bé, què aporta la sisena traducció de L’illa del tresor o de què serveix tenir deu edicions d’El procés, de Kafka? Fa la sensació que aposten per obres a un cost molt baix però que no aporten res de nou.

Una altra plaga són els segells que fan autoedició encoberta, perquè fan pagar als autors que publiquen, i en la majoria dels casos publiquen llibres que no tenen cap sentit a la llibreria. I quan s’ha vist que les llibreries han superat la pandèmia i fins i tot s’han enfortit, ha provocat una eufòria generalitzada al sector, i això ha desencadenat una allau de novetats sense solta ni volta.