Barcelona Metropolis

La pandèmia ha passat una severa factura al sector cultural, especialment en àmbits presencials com el teatre i la música; els artistes s’han vist obligats a demanar ajuts i subvencions per subsistir i l’Administració els ha rescatat fins allà on ha pogut.

I arriba el dia en què el teu fill atura el joc, et mira als ulls i et diu: “T’estàs deixant guanyar. No em donis peixet.” És la primera advertència de l’emancipació que vindrà, el moment en què el fill et qüestiona la condescendència. S’ha fet prou gran, sap que els Reis són els pares, així que sobre el tauler ja sou iguals i vol guanyar per mèrits propis. No vol paternalismes.

Els creadors també recelen sovint, amb raó o sense, de la generositat dels poderosos. La pandèmia ha passat una factura severa al sector cultural. Els artistes s’han vist obligats a demanar ajuts i subvencions per subsistir, i l’Administració els ha rescatat fins on ha pogut. La sensació de deute de l’artista envers els organismes públics pot arribar a oscil·lar entre la gratitud i el ressentiment. En la intempèrie és difícil mantenir una actitud de rebel·lia respecte al poder, fora del cas que no tinguis res a perdre, perquè ets molt ric o molt pobre.