Parlem d’economia social quan l’activitat econòmica i empresarial d’una organització té les persones i les finalitats per damunt del capital. Aquest sistema es concreta en una gestió democràtica, transparent i participativa on les decisions es prenen més d’acord amb les seves aportacions al treball, al servei o a l’activitat realitzada que amb les seves aportacions de capital.
Les empreses d’economia social orienten els seus resultats en funció del treball i d’acord amb la finalitat objecte de l’organització. Aquest tipus d’estructura també porta inherents una sèrie de valors —igualtat d’oportunitats, cohesió social, inserció de persones en risc d’exclusió, ocupabilitat estable, conciliació, sostenibilitat— que posen el bé comú per damunt del bé individual o al seu mateix nivell, i aquest element és fonamental per al bon desenvolupament d’aquests models d’empresa.
Molts dels serveis d’atenció a les persones que trobem actualment a la cartera de serveis socials tenen l’origen en entitats benèfiques, en molts casos d’origen religiós, i en iniciatives de la mateixa societat, grups de pares i mares, grups de veïns, grups provinents de l’associacionisme o en entitats que, davant de situacions de vulnerabilitat, s’organitzen per donar resposta a unes determinades situacions no resoltes en un barri, un poble o una àrea determinada. L’economia social ha estat sempre donant resposta a necessitats, dissenyant projectes i cercant recursos de tot tipus per atendre aquestes necessitats. I també reclamant que l’Administració se’n fes càrrec, els subvencionés o els integrés en les polítiques socials.
Hi ha un moment, però, l’any 2006, en què es produeix un canvi significatiu en el sector dels serveis d’atenció a les persones: quan es van promulgar lleis que universalitzaven els serveis. És un punt d’inflexió en què la iniciativa privada amb afany de lucre irromp en el sector, veu una gran oportunitat de negoci i de creixement, i empreses que tradicionalment han operat en sectors com la construcció fan el salt cap als serveis d’atenció a les persones. Aquesta presència ha fet desaparèixer moltes de les entitats que als anys noranta prestaven els serveis que s’havien anat incorporant a la cartera de serveis socials i que passaven a ser licitats per les diferents administracions per concurrència pública. Hem vist que moltes de les cooperatives que havien nascut ajudades, esperonades, pels ajuntaments anaven quedant fora de les licitacions i perdien els concursos municipals. I moltes han acabat desapareixent. On més evident ha estat aquest procés és en les cooperatives que prestaven serveis d’atenció a domicili.
La innovació, clau per a la transformació
El sistema de licitació, que comporta contractes de durada força limitada en el temps, va en detriment d’aspectes com la formació de les persones que hi treballen, la incorporació de canvis i sobretot la innovació. La innovació disruptiva, la que pretén fer un salt important en un producte o servei, la que permet un pas més en la prestació, amb canvis no incrementals, sinó d’abast més transformador, necessita períodes de temps més llargs. El disseny, la creació d’un mínim producte viable (MPV), les proves pilot, la validació de resultats, la readaptació i la millora del MPV i el llançament al mercat requereixen molt de temps, i com més disruptiva és la innovació, més temps es necessita. La innovació és un element clau per a la transformació, i ha d’anar acompanyada d’accions polítiques i socials que l’empentin, que l’ajudin i que no li posin dificultats ni pals a les rodes.
Ens trobem en un moment en què cal introduir canvis en el model d’atenció a les persones. Tenim necessitats que estan creixent i que seguiran creixent amb força durant els propers anys, relacionades amb la gent gran, la infància en situació de vulnerabilitat, les persones migrants, les persones sense llar… Per tant, els reptes de transformació són importants. Per exemple, cada cop hi haurà més gent gran que necessitarà ajuda i cada cop necessitarem disposar de més recursos públics i privats per fer-hi front. Caldran més pressupostos públics per mantenir el nivell de benestar que tenim i més despesa a les famílies per fer front a necessitats que ara no tenen resposta i que en el futur és molt probable que no puguin ser totalment cobertes per les administracions. Cada cop vivim més, volem seguir vivint a casa, i per aquest motiu els serveis d’ajuda a domicili (SAD) necessitaran més recursos econòmics.
La reinversió d’excedents, en el cas de les cooperatives, també permet dedicar recursos econòmics a la formació. La inversió en l’aprenentatge és un dels elements previs a la innovació i, per tant, a la transformació.
Aquí tenim el primer gran repte, una primera gran transformació: hem de ser capaços d’adaptar els serveis que prestem amb la tecnologia que ara ja està disponible i amb la que estarà disponible en el futur, per donar més cobertura a les persones i que aquesta cobertura sigui millor. L’economia social té una llarga tradició de transformació, i un dels seus elements clau és que no té afany de lucre i reinverteix els excedents que genera. Aquest fet és un element diferencial respecte de la resta d’empreses, en les quals l’objectiu, a més de donar el servei, és retribuir uns accionistes, un propietaris. La reinversió d’excedents, en el cas de les cooperatives, també permet dedicar recursos econòmics a la formació. La inversió en l’aprenentatge és un dels elements previs a la innovació i, per tant, a la transformació. La gestió de serveis d’atenció a les persones des de l’economia social dona coherència a la concreció de les polítiques públiques, que sempre han de procurar el màxim retorn social de cada euro públic invertit.
Les condicions en què moltes d’aquestes organitzacions han nascut com a empreses de l’economia social, amb molt poca inversió inicial, han fet que les persones que hi participen hagin estat sempre molt creatives. Havien de ser-ho per donar una resposta òptima amb molt pocs recursos. I ho han aconseguit amb processos de creació de pensament i d’innovació constant per trobar solucions als problemes. Ho porten en el seu ADN des del principi.
Participar per decidir
Un altre element clau és la participació en la presa de decisions, tant en el dia a dia sobre el lloc de feina que cadascú ocupi, com en les decisions més estratègiques de l’organització. Quan tu participes (ets part), el grau d’implicació, de responsabilitat, sobre les teves actuacions s’incrementa. La participació va obligatòriament associada a la decisió. No s’hi val a dir que preguntem a les persones, que les fem participar, i que després siguin uns altres els qui prenguin les decisions. Participar és poder decidir. I l’economia social es caracteritza per la participació en les decisions de les persones que la integren.
Les professionals hem de tenir cura de no treure mai —per comoditat, per protocols o per efectivitat— la capacitat de decidir de les persones que atenem.
D’altra banda, també és molt important l’empoderament de les persones, donar la informació i les eines perquè les decisions es puguin prendre com més a prop millor de les persones que atenen. Tot el que puguin decidir les persones ateses ho han de decidir; per tant, és important que les professionals tinguem cura de no treure mai —per comoditat, per protocols o per efectivitat— la capacitat de decidir de les persones que atenem. Com a professionals no hem d’oblidar mai aquest acompanyament en l’empoderament: per posar al centre les persones és fonamental aprofundir en les dinàmiques que el permeten.
Les cooperatives d’iniciativa social, entre d’altres, reuneixen aquestes característiques, i això les converteix en un element transformador. De fet, en els estatuts de moltes d’elles hi figura la transformació social com a objectiu, que és el motiu pel qual van ser creades i constituïdes.
El gran repte de futur és trobar noves vies de col·laboració entre el sector públic i l’economia social de manera que, segurament amb noves fórmules jurídiques, es pugui avançar en les línies que hem exposat. En altres sectors ja hi ha experiències interessants de cooperatives que presten serveis, formades per tres actors: les persones que reben els serveis, l’Administració i l’entitat gestora, i són models que van en la línia que les professionals volem promoure.
Ens hi atrevim? Transformem?
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis