Quin interès hi pot haver avui en un itinerari urbà sobre els gremis medievals i moderns a Barcelona?
En uns temps com els medievals, en què no hi havia llibertat d’associació, els gremis van néixer com a confraries religioses promogudes per l’Església i més o menys tolerades pel poder reial que, sota la base de l’advocació a un sant o a una mare de Déu, van acabar esdevenint veritables “associacions” professionals.
Les confraries d’oficis —o gremis— estaven formades la majoria d’elles (d’altres no) per gent d’un mateix ofici o de diversos del mateix ram, estaven força organitzades, tenien els seus càrrecs directius i tenien seus on trobar-se o reunir-se. Els gremis intentaven regular tots els àmbits que eren propis de cada professió i procuraven establir mesures per a la millora dels respectius oficis, mirant d’aconseguir avantatges per als interessos de tots els confrares. I tot amb una estructura clara de funcionament intern i d’accés al coneixement de cada professió, amb una divisió estricte entre aprenents, fadrins i mestres.
Però, a més de la seva funció econòmica, els gremis desenvolupaven una tasca social d’assistència solidària entre els seus membres: pagaven una quantitat als confrares malalts que no podien treballar, tenien cura del seu enterrament i de les misses per a la seva ànima, es feien càrrec d’assistir les vídues... Els gremis van tenir un paper fonamental en l’estructura social urbana des de l’edat mitjana fins als inicis del segle xix. La seva funció econòmica va ser la base del desenvolupament de ciutats com Barcelona.
Però, repetim, quin interès hi pot haver avui en un itinerari urbà sobre els gremis medievals i moderns a Barcelona?
Més enllà del coneixement sobre com eren les coses en el passat d’aquesta ciutat, la història dels antics gremis ens interpel·la com a barcelonins i barcelonines i, en general, com a persones del nostre temps actual.
Coneixent què feien i com funcionaven els gremis abans podem establir comparances i diferències amb la nostra societat d’ara en l’àmbit del treball i l’economia. Les actuals empreses i corporacions són hereves d’una manera de ser interna i externa i d’una manera de fer que històricament s’arrela amb els gremis, ja que hi ha constants que són, fins ara, les pròpies del món del treball en la nostra societat a través del temps.
Pel que fa a la seva tasca assistencial, trobem ara també col·lectius que segueixen exercint xarxes de solidaritat comunitària, ja sigui en tot allò on l’Administració pública no arriba, o emprenent-ne camins alternatius.
osaltres aquí us proposem un itinerari sobre els gremis i el món del treball i l’assistència mútua a Barcelona en les èpoques medieval i moderna. Un itinerari que, a través del coneixement del passat, permeti una reflexió i, alhora, un millor coneixement de la societat actual en què vivim.
La història es construeix a partir d’un present des del qual preguntem sobre el passat. Però també a partir d’un passat que ens ha de poder explicar el present. L’ofici d’historiar consisteix a mirar de saber fer-ho i saber transmetre-ho. Esperem aconseguir-ho.
L'Arbre dels oficis
Hem fet servir el recurs museogràfic creat per Joan Vila d’Ivori, encarregat per l’Arxiu Històric de la Ciutat i destinat al Pavelló de la Ciutat a l’Exposició Internacional del 1929. És una representació feta a partir de criteris de genealogia de devocions i patronatges dels gremis, i reuneix oficis de diverses èpoques, així com les subdivisions posteriors. Avui segurament no compartiríem els criteris historicistes a partir dels quals es va proposar i formalitzar aquesta il·lustració. Tanmateix, la representació és prou il·lustrativa i, amb cent dinou oficis, posa de manifest la riquesa del món del treball urbà.
La Ruta dels Gremis
Diversos carrers del Barri
de Sant Pere, Santa Caterina
i la Ribera
Ciutat Vella
Textos: Xavier Cazeneuve (barchinona.cat)
Locució: Xavier Cazeneuve i Elsa Rocher
Edició de so: Artau Cazeneuve Rubio
Imatge gràfica: La Japonesa
Programació: Common People
L’indret i Les confraries i els gremis en el passat
Un dels elements que avui dia socialment millor i de manera més fàcil reconeixem com a indicadors de la presència i l’activitat dels gremis a Barcelona és el nom de molts carrers i places de Ciutat Vella. En el nomenclàtor actual dels carrers d’aquest districte podem constatar moltes referències als antics oficis.
Hi ha carrers que duen el nom d’un ofici o bé que remeten al lloc o als establiments on aquest s’exercia o se’n desenvolupaven les activitats. En aquesta situació hi ha els carrers: Abaixadors, Agullers, Arenes dels Canvis, Argenteria, Assaonadors, Blanqueria, Boters, Brocaters, Canvis Nous, Canvis Vells, Carders, Corders, Corretger, Correu Vell, Cotoners, Dagueria, Escudellers, Escudellers Blancs, Esparteria, Espaseria, Flassaders, Formatgeria, Freixures, Freneria, Fusteria, Llibreteria, Mercaders, Mirallers, Pescateria, Ramelleres, Semoleres, Sombrerers, Tapineria, Tiradors, Traginers, Vidrieria i Volta dels Tamborets.
Altres noms de carrers i places remeten a materials amb què es treballava o es comerciava, o també a tècniques o procediments que s’aplicaven en determinats oficis: Ases, Candeles, Caputxes, plaça de la Llana, Moles, Oli, plaça de les Olles, Palla, Panses, Petxina, Plata, Portadores o Vermell.
I encara podem prendre en consideració un tercer grup de carrers on es posa de manifest la relació amb una activitat per la presència d’algun element singular relacionat amb la pràctica d’un ofici o la seva organització. Aquest és el cas dels carrers de les Basses de Sant Pere, dels Metges i de Sant Antoni dels Sombrerers.
Tots aquests carrers presenten una certa concentració, en tant que la majoria es troben a la zona del que ha estat considerada l’àrea activa (i per això central) de Barcelona, a les seves extensions o bé dins de l’àrea artesana i industrial.
Degut a això, l’existència d’una relació entre els noms dels carrers i la localització dels oficis podria arribar a semblar, a primer cop d’ull, clara. Però caldria plantejar alguns matisos. Per exemple, que alguns carrers i espais urbans no sempre han tingut el mateix nom. Aquests canvis poden haver comportat que la referència a un ofici s’hagi perdut, que s’hagi canviat (un ofici per un altre) o que en el moment en què es va canviar el nom, s’introduís la referència a l’ofici. L’exemple més clar és, segurament, el cèntric i popular carrer de l’Argenteria. Aquest carrer hauria tingut cinc noms diferents en el decurs de la seva història: de les Arenes, del Mar, de Santa Maria i dels Passamaners, a més del de carrer de l’Argenteria. No obstant això, està documentat que el 1423 ja se’l denomina així. El nombre de carrers i espais que, com el de l’Argenteria, han canviat de nom i que en alguna de les seves denominacions podem relacionar amb el món dels gremis i els oficis és prou significatiu. Una segona qüestió que no es pot oblidar és que certes parts del medi físic urbà Barceloní s’han transformat al llarg del temps, en alguns casos de manera dràstica, traumàtica. Així, hi ha nombrosos carrers que han desaparegut o s’han vist significativament alterats de resultes dels diversos processos urbanístics pels quals ha passat la ciutat al llarg del temps.
Més enllà d’això, tot i que el conjunt de carrers que hem referit no expressa la totalitat dels oficis que es van arribar a exercir a la ciutat (per exemple, el fogatge de 1516 –una mena de protocens de l’època– relaciona fins a 195 oficis diferents a la ciutat de Barcelona), sí que, en canvi, són una demostració clara de com la importància dels antics oficis roman en l’imaginari ciutadà del que representa allò que en essència és barceloní, mantinguts els seus noms com a expressions fixes de la història de la ciutat, resistint les successives onades i modes municipalistes de canvis en el viari i amb independència d’ideologies i etapes històriques viscudes.
Una mirada des de l'actualitat
Si heu seguit aquesta proposta d’itinerari en l’ordre dels punts i temes que hem anat assenyalant, us queda encara la darrera etapa d’aquest viatge.
No és un punt fix. No és un edifici, ni tant sols és un carrer.
És un paisatge.
Us convidem ara a què, simplement, passegeu pels carrers del barri de la Ribera.
Doneu un tomb pels carrers estrets que hi ha a sota del passeig del Born, endinseu-vos pels entorns laberíntics de Santa Maria del Mar i del carrer Montcada, creueu el carrer de la Princesa i deixeu-vos dur pels carrers que porten a l’eix Bòria-Carders-Corders, arribeu-vos fins a Santa Caterina, etc.
Al llarg d’aquest passeig passareu per tants carrers que duen els noms dels antics oficis! Estareu caminant pels indrets on tenien les seus obradors i treballaven a peu de carrer els argenters, els flassaders, els agullers, els assaonadors, els blanquers, els mirallers, les semoleres, les peixateres, els espasers, etc. Poseu-hi una mica d’imaginació (la imaginació és indispensable per generar història).
I alhora que transiteu per la història passada de la nostra ciutat, no deixeu de mirar el present que us envolta. Fixeu-vos en com són les botigues, mireu els aparadors, admireu-ne els productes que s’hi venen, penseu en els procediments per fer-los, fins i tot, d’on deuen venir els productes que venen de fora.
I sobretot, si teniu un moment, si arribeu al passeig del Born, per exemple, atureu-vos i seieu una estona. O preneu alguna cosa en algun bar amb finestral o terrassa. I contempleu la gent que passa. Observeu els homes i les dones en la processó inacabable i constant que és l’anar i venir quotidià de cadascú en les seves particulars ocupacions i feines. Penseu en la ciutat i en les seves persones, en tot el que s’està fent i duent a terme alhora a la ciutat per part de totes elles, en aquest veritable Corpus Urbis de transsubstanciació vital de fons i formes actuant alhora en comunió col·lectiva.
Barcelona ha estat construïda i s’ha mantingut al llarg dels segles com a gran ciutat gràcies al treball de les seves dones i dels seus homes. El que som, ho som pels que van ser. Una ciutat, la seva història, no són (només) els carrers ni les places ni els edificis. Ni ho és (només) allò que va passar fa segles. És la vida que hi passa. La d’abans i la d’ara.
Gaudiu del passeig.
Textos: Xavier Cazeneuve (barchinona.cat)
Locució: Xavier Cazeneuve i Elsa Rocher
Edició de so: Artau Cazeneuve Rubio
Imatge gràfica: La Japonesa
Programació: Common People