Entenem per imatgeria festiva totes aquelles carcasses voluminoses i figurots, tant amb formes antropomòrfiques com zoomòrfiques, que, portades des de dins o arrossegades per portadors, participen en cercaviles, seguicis i processons. Algunes són de caràcter realista i algunes altres adopten imatges fantàstiques, de manera que alimenten el món de l’imaginari. Parlem, doncs, de gegants, capgrossos, nans i bèsties com ara els dracs, les mulasses, les àligues, etc.

Ja d’antic, una de les característiques de les festes barcelonines era la importància dels actes celebrats al carrer, especialment grans processons i fastuoses desfilades. Nombroses referències documentals relaten esdeveniments, com ara entrades reials, de personalitats de pes i celebracions religioses, amb una notable presència d’entremesos festius, entre els quals gegants i bestiari.

De totes les celebracions, el Corpus Christi, celebrat a Barcelona des del 1320, va excel·lir en aquest sentit. Corpus, i més concretament la processó, va propiciar la creació d’una teatralitat en què els elements de la imatgeria festiva tenien un paper de primer ordre, alhora que es definia una manera concreta d’entendre la festa i la seva ritualitat. Avui en podem observar encara el llegat en moltes de les nostres festes. En duen l'herència els gegants, les bèsties, els balls populars i més representacions ben vives a les festes majors de tot el país.

A Barcelona la imatgeria festiva és un àmbit de gran participació i molt dinàmic que ha suscitat un fort moviment associatiu. Els barris gaudeixen de figures festives que surten per les festes majors i organitzen trobades. Però on realment es pot mesurar la força i l’embranzida d’aquest àmbit és en les festes de la Mercè, amb una gran quantitat d’activitats i actes al voltant de les figures d’imatgeria festiva.