Nans i capgrossos
Nans, capgrossos, capets, cabuts, cabeçuts...: molts noms, segons la parla de cada indret, per a denominar un element festiu poc conegut. De fet, les referències documentals encara ara no ens permeten de seguir-ne l'evolució dins la festa. Malgrat que normalment usem indistintament la paraula nan i capgròs per anomenar-los, si filem prim veurem que hi ha diferències entre els uns i els altres.
Els nans són aquells caps, de vegades amb cos inclòs, que amb una persona a dins fan la sensació d’una figura humana escurçada. Per a produir aquest efecte l'espiera del portador és al front o al barret de la figura.
El capgròs, en canvi, és una pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador i fa l’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat. El portador acostuma a veure-hi per la boca o pel pap.
La funció que tenen dins la festa és diversa. N'hi ha que obren pas i mantenen l’ordre a les processons i als seguicis; per això alguns dels capgrossos més antics duen o han dut xurriaques, fustes i bufetes per a fer aquesta funció. Alguns altres han representat personatges concrets, en comparses teatralment orquestrades expressament. Una tendència recent és d’utilitzar un capgròs com a element d’homenatge local.
Majoritàriament, nans i capgrossos són elements vinculats a les colles de gegants, per bé que n’hi ha que pertanyen a comparses totalment autònomes.
A Barcelona tenim constància de l’existència de capgrossos des del 1769. Una taula policromada de Joan Amat representa una comparsa de cinc capgrossos participant en la processó de Corpus. La ciutat va disposar de comparsa municipal fins els primers anys del segle XX. A principi dels anys vuitanta del segle XX, l’ajuntament va voler recuperar aquests elements. Joan Guillén va construir una nova comparsa composta d'una parella de burgesos i una altra de menestrals, que van tenir una vida al carrer efímera.
Actualment moltes colles disposen de nans i capgrossos, si bé, malauradament, la majoria tenen un paper secundari dins les colles.