Les construccions humanes de caire festiu pretenen crear estructures, per mitjà d’arquitectures en què la peça de construcció fonamental és la persona. Són construccions més o menys espectaculars, d’alçades variables i formes diverses, amb una característica comuna: requereixen essencialment esforç, tècnica i treball col·lectiu.

Al món trobem diverses tradicions basades en construccions humanes. Les més allunyades de nosaltres les localitzem a l’Índia: són els Govindes, que alcen estructures amb l’objectiu de trencar el handi, un pot de terrissa amb mantega i més aliments. A Europa, en poblacions del sud d’Itàlia els Pizzicantò aixequen unes construccions que fan girar al ritme d’unes estrofes cantades per ells mateixos.

Igualment, als Països Catalans trobem manifestacions tradicionals que fan ús de construccions humanes. Les muixerangues o moixigangues al País Valencià –també amb presència al Principat– o la pila de Taüll en són bons exemples.

Però les grans construccions d’aquest àmbit de la cultura popular i tradicional les duen a terme els castellers i els falcons, dues activitats en un procés de gran creixement a tot el territori català.

A Barcelona disposem de les tres manifestacions tradicionals: sis colles de castellers, una de falcons i una de moixiganguersque aixequen espectaculars estructures que volen tocar el cel de la ciutat.