L’acordió és un instrument musical de vent amb llengüetes metàl·liques dures, manxa i teclat que es divideix en dues grans tipologies: els diatònics i els cromàtics.

El caganer és una de les figures més populars del nostre pesebre i la iconografia tradicional el presenta cofat amb barretina, ajupit amb les natges en l’aire i fumant.

El fiscorn és l’instrument que té el so més greu de tots els de vent metall de la cobla. És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i menys estrident.

Avui dia és l’acompanyament sonor indiscutible dels castellers, els balls populars i els gegants.

A punt d’acabar l’any, els genis proliferen més que en cap altra data. De tota la trepa, l’Home dels Nassos és el més misteriós i desconegut de tots.

La literatura carnavalesca s'expressa a partir de bans, sermons, testaments i discursos amb un alt component paròdic.

Les nadales són cançons tradicionals que fan referència al cicle nadalenc i segons Joan Amades, el nostre cançoner és dels més extensos del repertori de cançó popular.

Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat, pròpies de l’estació primaveral.

Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams.

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza el cicle de carnaval.