El caganer és una de les figures més característiques i populars del nostre pessebre. És el contrapunt pragmàtic de tota la representació i la mística del misteri de Nadal.

Malgrat que a casa nostra és l’indret on aquesta figura ha fet fortuna, no és pas exclusiva del pessebre català. Podem trobar caganers a Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb el nom de cagones, cagoes i cacone o pastore che caca.

La iconografia tradicional presenta el caganer com un home cofat amb barretina, ajupit amb les natges en l’aire, fumant amb pipa o un cigar i que a voltes llegeix el diari. De vegades aquesta figura va acompanyada d’un porquet que ensuma per darrere tot encuriosit.

Des de fa uns quants anys, alguns figuraires recreen en el caganer personatges d’actualitat. Hi podem trobar jugadors de futbol, polítics, el papa, actors i cantants. La novetat de l’any s’espera amb candeletes i sol tenir força ressò mediàtic.

Tot sembla indicar que aquest personatge va introduir-se en el pessebre a final del segle XVII o principi del XVIII. Però no era pas una imatge de nova creació: les antigues rajoles dels oficis ja l’havien representada.

Els caganers s’han convertit en objecte de col·leccionisme. Cap altra figura del pessebre no ha despertat tant d'interès. I fins i tot hi ha una associació, els Amics del Caganer, que té cura de la recerca i la divulgació d’aquesta figura entranyable, organitzant exposicions, publicacions, etc.

Encara suscita controvèrsia la interpretació d’aquest personatge dins el pessebre. L’interrogant continua sense resposta.