Els trabucaires són grups armats amb trabucs, que intervenen en seguicis, cercaviles, trobades, processons, actes d’homenatge, etc. La seva acció, bàsicament d’acompanyament, consisteix a galejar o fer gala, és a dir, llançar trets en l’aire amb l’objectiu de fer soroll per alertar, anunciar i emfasitzar un fet festiu o d'importància per a la població.

L’origen d’aquesta activitat folklòrica hem de cercar-lo en el bandolerisme i en les agrupacions de defensa populars i guerrilleres, formades per civils que feien servir trabucs, armes de càrrega davantera de canó curt i boca acampanada.

A Catalunya la primera referència coneguda sobre trabucaires amb actitud festiva data de l’any 1687 a Solsona. A l’arxiu del Claustre hi ha un llibre de comptes on consta: «Cinc lliures, tres sous i deu, pagats a Valentí Jalmar, administrador, per haver pagat i gastat per fer portar teia, il·luminar les graelles i pólvora per galejar en dita festivitat.»

A Barcelona l’activitat trabucaire començà l’any 1982, en plena efervescència de recuperació festiva, amb el naixement de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu del Palomar. Amb el temps, la ciutat ha vist com creixia el nombre de formacions. Actualment n'hi ha quatre colles: la de Sant Andreu, els Trabucaires de Perot Rocaguinarda, els de Gràcia i els de Sant Antoni.

Formalment, aquests col·lectius s’organitzen en associacions, federades en la Coordinadora de Trabucaires de Barcelona i en la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya.