L’acordió és un instrument musical de vent amb llengüetes metàl·liques dures, manxa i teclat. Actualment hi ha dos grans tipus d’acordions: els diatònics, que són els més primitius, i la versió més evolucionada, els cromàtics. En el cas de la cultura popular, i sobretot en la música d’arrel dels Pirineus, el diatònic n'és la variant més tradicional i la més emprada.

Tècnicament, l’acordió diatònic té la singularitat que emet només els sons propis de l’escala en què ha estat afinat. Això li restava varietat sonora i durant segle XIX –el període d’auge de l’instrument– li van anar introduint canvis progressivament fins a l’aparició de l’acordió cromàtic, molt més ric. Això va implicar que en el curs del segle XX la varietat diatònica quedés obsoleta i pràcticament desaparegués.

A la dècada dels setanta va començar un procés de recuperació de l’instrument molt lligat a les primeres trobades i festivals especialitzats, com la Trobada d'Acordionistes del Pirineu d'Arsèguel. A més, a partir d’aquest moment, tota la música de nova factura d’inspiració tradicional és composta per ser interpretada amb acordió diatònic.