La sardina és un peix blau que és usada en un dels rituals més críptics del carnaval i d’una certa complexitat interpretativa: l’enterrament de la sardina.

En la cobla, el so sec d'aquest instrument acompanya el flabiol per marcar el ritme de les sardanes. La particularitat és que un sol músic els pot tocar tots dos.

La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa.

El canó és un giny d’artilleria festiva molt popular a la festa major de la Barceloneta, i és conduït per un veí disfressat de militar napoleònic.

El flabiol és típic de la cobla, on el músic el toca amb la mà esquerra mentre amb la dreta percudeix el tamborí.

La llegenda data del segle XIII i la va difondre Iacopo da Varazze a la Llegenda àuria, per bé que la va recollir de la tradició oral anterior.

Els pastorets són una representació nadalenca molt antiga, amb orígens en els drames medievals que es representaven dins els oficis de la vigília de Nadal.

L’Església Catòlica celebra l'epifania el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines a la mainada.

La tenora és una evolució de la xeremia i a casa nostra ha esdevingut un dels instruments més representatius de la música autòctona.

Una de les moltes tradicions nadalenques que hi ha al nostre país és la recitació del vers de Nadal per part dels més petits de la família.