Els pastorets són una representació nadalenca molt antiga, amb orígens en els drames medievals que es representaven dins els oficis de la vigília de Nadal. Aquestes misses, que en un primer moment eren en llatí, s'anomenaven Officium Pastorum i se sap que a partir del segle XV ja es representaven en català. Però a partir del XVI van entrar en decadència arran de les disposicions del Concili de Trento, que prohibia les exhibicions a l’interior dels temples.

A partir del segle XIX reben un impuls i se n’escriuen nous textos, en castellà, fins que el 1887 Miquel Saurina va fer-ne la primera versió moderna en català. A partir d’aquest moment es van posar de moda i el 1901 el dramaturg Frederic Soler Pitarra elevà els pastorets al teatre culte amb El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga. Molts altres autors n'han escrit versions. Se'n destaquen L’Estel de Natzaret (1903) de Ramon Pàmies, Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús (1916) de Josep Maria Folch i Torres i La flor de Nadal (1954) de Francesc d'Assís Picas.

Per norma general l’argument es construeix a partir de tres històries. La primera explica les esposalles de Josep i Maria, presenta la parella cercant posada i escenifica el naixement de l’infant Jesús. La segona se centra en la lluita entre àngels i dimonis. I la tercera, amb un caràcter molt còmic i costumista, es recrea en les aventures dels pastors.

Actualment el teatre de pastorets és molt estès en els territoris de parla catalana. Juntament amb les passions, són les representacions tradicionals més arrelades. Pel volts de Nadal a Barcelona se'n poden trobar pertot arreu, a càrrec de grups i companyies d’afeccionats, que, alhora, solen pertànyer a entitats com ara ateneus, casals parroquials o centres cívics.