El fiscorn és l’instrument que té el so més greu de tots els de vent metall de la cobla. És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i amb una tonalitat no tan estrident. Habitualment, té tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes. És un instrument típicament de banda i als territoris de parla catalana forma part de la cobla.

El fiscorn va ser introduït a Catalunya arran de la reforma de la cobla a càrrec de Pep Ventura, el 1850. Hi afegí alguns altres nous instruments, com ara el cornetí i el contrabaix. En aquesta reforma també es va perfeccionar el tible i s’arraconà definitivament la cornamusa, substituïda per la tenora.

Actualment les cobles porten dos fiscorns. Igual que tota la resta d’instruments de vent metall, se situen drets a la segona fila. Com que la cobla s’organitza pel registre de so dels instruments i el fiscorn és dels més greus, li correspon de situar-se a la part dreta.