Ben a punt d’acabar l’any, els genis proliferen més que en cap altra data. De tota la trepa fantàstica, l’Home dels Nassos és el més misteriós i també el més desconegut de tots. I això que, de nens, prou havíem sortit a cercar-lo, per indicació de la mare, el pare o algun altre adult.

El darrer dia de l’any, es fa creure a la canalla que pels carrers hi poden trobar un home «amb tants nassos com dies té l’any», és a dir, un de sol. però la quitxalla no s’adona del parany i cerca un home estrafolari, fins i tot un xic monstruós. Ja direu, un home de 365 nassos, quina feinada no ha de tenir a mocar-se.

Segons Joan Amades, a Barcelona era tradició de trobar l’Home dels Nassos al punt de migdia al pla de Palau, davant la Llotja. Era enfilat dalt d’un cadafal perquè tothom el pogués veure amb unes quantes dotzenes de llençols per mocar-se els 365 nassos (que per força havia de tenir repartits per tot el cos, ja que a la cara no li cabien pas).

Actualment una colla de poblacions, com ara Reus, Flix o Barcelona, representen aquest personatge en forma de capgròs. L’Home dels Nassos barceloní lliura a les autoritats de la ciutat la clau que obre la porta de l’any nou, al mateix temps que esdevé missatger dels ciutadans, perquè fa arribar als qui manen un memorial de desigs de la gent.

En el terreny familiar, hi ha qui ha atorgat a aquest personatge la responsabilitat de dur les joguines a la mainada, defugint la tradició forastera del Pare Nadal i desmarcant-se de la tradició dels Reis pels motius que sigui, moltes vegades per pragmatisme i logística familiar.

L’Home dels Nassos és un dels genis del nostre imaginari, molt probablement un record o una evolució del déu Janus, de les dues cares, emparentat també amb en Fumera. I ací cal esmentar igualment l’Home de les Orelles, derivació directa del dels Nassos, que surt el dia 30 amb tantes orelles com dies té l’any.