Actualment entenem per moixiganga, de manera genèrica, una representació dansada en què, per mitjà d’uns exercicis gimnàstics i unes construccions humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.

A Catalunya trobem aquesta classe demoixiganga, per exemple, a Valls, Reus, Vilafranca, Sitges, Torredembarra, Badalona i Tarragona. A Tarragona també en tenen una que narra els episodis més significatius de la vida de santa Tecla. En canvi, la moixiganga de Lleida, tot i tenir un origen religiós, ha evolucionat cap a un terreny més purament festiu i lúdic.

Sembla que l’origen d’aquesta manifestació ésal País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d’Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2011.

Hi ha qui creu que la moixiganga va estendre's en determinats indrets del sud del Principat, on va ser anomenada ball de valencians, i que va evolucionar cap als castells actuals.

A Barcelona la moixiganga ha estat inexistent o desconeguda, a banda les visites de moixigangues de fora, fins a les festes de Santa Eulalia del 2014, en que va ser presentada en públic.