Els falcons són construccions de caire gimnàstic i acrobàtic. Les estructures adopten formes diferents a partir d’arriscades composicions humanes de gran espectacularitat.

L’origen dels falcons cal cercar-lo en una associació juvenil txeca anomenada Sokol (que significa 'falcó'), fundada a final del segle XIX a la ciutat de Praga. L’objectiu d’aquesta associació era la formació cultural dels joves d’origen eslau. Per assolir l’ideari de Sokol es considerava prioritari de fer pràctiques gimnàstiques, algunes de les quals consistien a bastir determinades construccions humanes.

A Catalunya els falcons van entrar per mitjà de la Federació de Joves Cristians, fundada el 1931 i dirigida per mossèn Albert Bonet i Marrugat. Els membres d'aquesta associació eren coneguts per fejocistes. La federació va emmirallar-se en el model de l’Orel, que era la versió catòlica del Sokol, i els fejocistes van organitzar molts grups d'allò que anomenaven «gimnàstica de conjunts». Van dissoldre’s amb la guerra civil, quan la federació va desaparèixer.

Desvinculats ja dels fejocistes, l’any 1942 apareix la colla de falcons de Llorenç del Penedès, de gran importància per al naixement d’un nou model que s’anirà escampant des del Penedès fins arribar a les onze colles que hi ha actualment, fins i tot a Catalunya Nord.

Les construccions dels falcons, anomenades figures, tenen un contingut visual molt potent i són conegudes amb noms que volen descriure les formes finals, com per exemple el molinet, l’escala o la piràmide.

Barcelona disposa d’una colla de falcons que es va presentar oficialment per les festes de Santa Eulàlia del 2003. Dins el seu repertori de figures, n’hi ha de creació pròpia, com l’anomenada avet.