L’indret

Un baluard és un element de fortificació de forma poligonal generalment triangular o pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla i projectat cap a l’exterior d’aquesta última. La seva forma i la seva situació permetia cobrir els altres baluards i els murs de la muralla amb foc creuat. La seva funció principal era esdevenir un punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues, ja que era en els baluards on se situaven les bateries d’artilleria, la qual cosa obligava les tropes que volien assaltar la ciutat a situar les seves més allunyades dels murs i així la seva efectivitat quedava reduïda. El del Migdia era un dels onze que tenia la muralla medieval i moderna de Barcelona i és el que estava orientat al mar (al sud, a Migdia).

Durant la batalla de l’11 de setembre de 1714, que va posar fi a la Guerra de Successió (1700-1714), el baluard del Migdia va ser un dels escenaris dels combats més violents que hi van haver. Les tropes borbòniques van iniciar l’assalt general a la ciutat sobre la muralla de llevant a dos quarts de cinc de la matinada. Un cop la resistència de les unitats de la Coronela de Barcelona (la milícia urbana formada per representants dels gremis) va ser massacrada, dues hores després, la línia de defensa es va trencar i les forces borbòniques van començar a penetrar en la ciutat, i van agafar aleshores els defensors que lluitaven als baluards de Llevant, de Santa Clara i del Portal Nou per l’esquena.

Les tropes invasores van aconseguir arribar fins el baluard del Migdia. En un inici, un destacament de cent fusellers i artillers va aconseguir aturar l’ofensiva, fet que va causar moltes baixes filipistes i va promoure una contraofensiva de diverses companyies de la Coronela i unitats soltes de l’exèrcit que van arribar a avançar fins el Pla d’en Llull. Tanmateix, una nova onada massiva de les tropes borbòniques va recuperar el terreny perdut. El baluard del Migdia, que tenia una posició estratègica clau per a la defensa del sector, va resistir les envestides borbòniques fins al final de la batalla i la rendició de la ciutat.

El baluard del Migdia va desaparèixer com la resta de la muralla quan aquesta va ser enderrocada a partir de 1854. Com a restes arqueològiques va veure la llum l’any 2006 a causa d’unes excavacions que es van dur a terme per a la construcció d’un conjunt d’habitatges i un aparcament soterrani.

Després de gairebé deu anys d’obres i intervencions arqueològiques, amb la restauració d’aquestes restes de la muralla i altres construccions complementàries, Barcelona va recuperar una peça essencial per a la reconstrucció de l’imaginari de la ciutat, com són les seves muralles. Com es diu a la seva fitxa del Servei d’Arqueologia de Barcelona, «Les construccions que avui podem veure estan conservades molt per sota de les seves dimensions reals. Si ve s’ha conservat sencer el recorregut i es fàcil identificar el Baluard amb la seva forma quadrangular i el tram recte de cortina, es fa difícil imaginar la seva alçada original de més de vuit metres, quan la conservació actual és encara no de tres. Tres metres dels quals aproximadament un correspon a fonamentació i, per tant, cal entendre que aniria soterrat. La contraescarpa presenta una situació similar, encara que la línia de fonamentació tan sols es pot apreciar a la banda oest i l’altura original estaria molt probablement dos metres per sobre de l’altura actual. Si observem la construcció identificarem un canvi considerable en l’obra feta per anar vista –carreus regulars, ben tallats i alineats–, de la part de fonamentació, amb pedra de forma i mesures irregulars, fet amb encofrat».

En aquests moments les seves restes formen part del patrimoni arquitectònic i històric de Barcelona. Està situat entre l’estació de França i la parada Barceloneta de la línia 4 del metro, en l’espai que forma la confluència del carrer del Doctor Aiguader amb el carrer de la Marquesa i la plaça de Pau Vila.