ÍNDEX N111
DossierConstruir la metròpoli
Les noves problemàtiques econòmiques, socials i ambientals no es poden resoldre només des de l’àmbit municipal. És hora de plantejar un nou model d’integració institucional que permeti l...
La majoria de la població mundial és urbana, i és a les ciutats on s’expressen avui totes les tensions i els reptes del segle xxi. Des d’un nou municipalisme podem reclamar el dret a la...
El govern de les àrees metropolitanes és una qüestió recurrent en l’agenda política. No existeix una fórmula única atès que cada metròpoli té, per raons històriques i polítiques...
Una de les preguntes essencials que ciutats com Barcelona es formulen actualment és com conjugar l’èxit econòmic en termes globals amb la prosperitat i el progrés social a escala...
La darrera crisi econòmica va ocasionar greus efectes en termes de cohesió social, i Barcelona fa més d’una dècada que intenta superar les pitjors seqüeles d’aquell daltabaix...
Les rondes van definir des del principi una nova realitat urbana que confirmava el canvi d’escala de Barcelona: de ciutat passava a convertir-se en ...
La tendència a la segregació residencial dels grups socials es dona, en major o menor mesura, a totes les ciutats, també a la nostra. Caldria situar les desigualtats...
Lluny del seu ús quotidià, l’actual consum de l’espai urbà està eliminant les funcions polítiques i d’identificació col·lectiva tradicionals en l’espai públic. L’...
La creació l’any 2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va suposar un canvi positiu en la governança de la mobilitat metropolitana, però insuficient. Vivim una complexa...
Altres continguts
Joan Margarit
Joan Margarit transita per la vellesa amb una obra completa publicada que creix a mesura que escriu nous poemes, o llibres com Per tenir casa cal guanyar la guerra, una mena de...
L’increment significatiu de la delinqüència menor a Barcelona s’explica per una sèrie de circumstàncies que han afectat la seguretat: la globalització, l’atemptat terrorista i les...
Els barcelonins valoren amb un 6,2 la seguretat de la ciutat i donen un notable als cossos policials, segons la darrera Enquesta de victimització. Les víctimes de delictes han pujat...
La inseguretat objectiva està relacionada amb els fenòmens delictius que afecten la població, mentre que la subjectiva té a veure amb les opinions de la ciutadania sobre aspectes com el...
“Allò residencial és sempre polític”, afirmava David Madden en la seva visita recent a Barcelona per presentar el seu llibre En defensa de la vivienda, escrit en col·laboració...
Analitzem dos fets culturals amb abast internacional. D’una banda, el fenomen Rosalía, amb els seus orígens al Taller de Músics i l’ESMUC. De l’altra, la intersecció i les diferències...
Hem preguntat a autors barcelonins que escriuen en català i/o en castellà si pensen que la Barcelona novel·lada difereix gaire si s'utilitza una llengua o l'altra. Parlen de la mateixa...
Autors com Marsé i Casavella han reflexionat a fons sobre la influència dels noms. Per raons diferents, tots dos han signat les seves obres amb cognoms catalans adquirits, i han...
Si fem una mirada enrere, potser ens adonarem que la novel·la sobre Barcelona ofereix dues maneres de veure la ciutat. La dels autors en castellà es basa en una ciutat més física...
L’estructura geomètrica de Barcelona dibuixa els escenaris de la seva literatura, en alguns casos mirant cap a un interior asfixiant i enutjós, en altres cap a uns marges que són...
Va estudiar a les aules del Taller de Músics, i també al pati, al carrer, amb artistes, professors i alumnes. Sempre va tenir clar el seu objectiu allí: mirar i escoltar.
Rosalía va seguir l’estela del professor i també cantaor Chiqui de la Línea fins a l’ESMUC, on El mal querer, treball de final de carrera, li va valdre una matrícula d’...
El mal querer, segon disc de Rosalía, és un relat èpic ple de turbulències sòniques i petits desafiaments artístics. Partint d’un imaginari alternatiu...
Marta Marín-Dòmine
Som d’on naixem, d’on vivim o d’on eren els nostres avantpassats? Aquestes preguntes són la matèria amb què Marta Marín-Dòmine ha escrit Fugir era el més bell que teníem, a mig...
Similars: els mirem les manetes i els ditets (oh, el definitori polze oposable) i ens semblen tan humans. Els mirem als ulls, doncs, i la familiaritat ja és completa. Quan ens encarem...
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis