Barcelona Metropolis

Barcelona viu l’explosió de les ciutats globals. El fenomen Rosalía o la invitació com a ciutat d’honor a la Feria del Libro de Buenos Aires són dos indicis puntuals però simptomàtics d’aquesta eclosió internacional. Res de tot això és improvisat. El mal querer no és un bolet extemporani, sinó el fruit de projectes pedagògics com El Taller de Músics o l’ESMUC. I l’explosió literària de Barcelona ha superat l’entotsolament provincià per catapultar autors amb èxits editorials internacionals que tant poden tenir el seu origen en el català com en el castellà. El trànsit es produeix també entre aquestes dues llengües: catalanoparlants com Kiko Amat o Sánchez Piñol escriuen en castellà amb la mateixa naturalitat que Jenn Díaz o l’argentina Silvana Vogt han adoptat el català per escriure les seves obres. Són petites implosions que reverberen en la gran explosió. Barcelona, la gran centrifugadora, s’alimenta també de la força centrípeta d’una comunitat cultural activa intramurs.

L’obra de Marta Marín-Dòmine, autora que entrevistem en aquest número, ens ofereix la mirada d’una escriptora que observa i recorda Barcelona des del seu exili voluntari al Canadà. La implosió de la memòria activada, com una bomba, des de la distància.