Barcelona Metropolis

Les noves problemàtiques econòmiques, socials i ambientals no es poden resoldre només des de l’àmbit municipal. És hora de plantejar un nou model d’integració institucional que permeti l’aprofundiment democràtic del govern de la metròpoli.

La realitat no s’atura perquè hi posem barreres administratives. Es governa pitjor, però no s’atura. La supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona el 1987 va interrompre un procés d’enfortiment dels vincles territorials que hauria pogut donar consistència i cohesió a la metròpoli. La substitució d’aquest ens per agències sectorials va permetre coordinar esforços en l’àmbit de la planificació urbanística, la mobilitat o el medi ambient, però aviat es va comprovar que aquest model no permetia abordar la complexitat de les noves realitats urbanes. L’aprovació, el 2010, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a administració local supramunicipal ha estat un pas endavant, però insuficient.  

Com les ciutats emmurallades del món antic, les grans metròpolis estan cridades a ser el nucli vertebrador del món globalitzat. La conurbació de Barcelona figura avui en posicions destacades en molts indicadors internacionals. Aquest èxit econòmic a escala global s’ha de traduir, però, en una garantia de benestar i progrés per a tots els seus habitants. El seu futur depèn de la seva cohesió interna.

La ciutat metropolitana és avui un continu urbà trossejat i segmentat, amb grans desigualtats internes, no només entre barris, sinó també entre municipis. Les noves problemàtiques econòmiques, socials i ambientals no es poden resoldre només des de l’àmbit municipal. Els processos de gentrificació, les carències en matèria d’habitatge o l’enquistament de les desigualtats només es podran combatre amb polítiques de redistribució a escala metropolitana.

L’evolució política dels darrers anys permet superar antigues reticències sobre la preeminència de Barcelona i la imposició d’una jerarquia territorial. Els diferents municipis s’han enfortit i formen avui una malla multicèntrica amb personalitat diferenciada i objectius compartits. És hora de plantejar un nou model d’integració institucional que permeti l’aprofundiment democràtic del govern de la metròpoli.