Barcelona Metropolis

Tot i ser una realitat a moltes ciutats occidentals, els cinturons, els périphériques, les rondes o els ringroads són avui qüestionats per l’ineludible canvi de paradigma sobre la mobilitat i per l’efecte frontera del territori. Amb el temps, el motiu pel qual van ser ideades s’ha anat diluint a causa de la saturació de la seva capacitat, cosa que ha acabat generant més trànsit del que la ciutat és capaç d’absorbir. A aquest fet pervers de no poder resoldre el problema de la congestió –ni el de la contaminació subsegüent–, sinó tot el contrari, cal sumar-hi el fet desequilibrador d’haver-se pensat i construït sense tenir gaire en compte ni el transport públic ni gran part de les necessitats del territori que travessen. Des d’aquesta lògica, avui les autopistes urbanes s’estan repensant arreu partint de la idea d’una nova justícia socioespacial en què el gran protagonista del passat —el vehicle privat tal com el coneixem avui— té els dies comptats.

Els primers efectes d’aquesta suposada “defunció” del vehicle privat comencen a ser una realitat, almenys pel que fa als posicionaments ideològics, culturals, econòmics i fins i tot normatius que li estan començant a barrar el pas a molts espais de la ciutat. La salut, l’esgotament dels carburants i les promeses sobre tecnologies digitals i resilients són només alguns dels nous paradigmes que poden canviar definitivament la manera com ens mourem a la metròpolis i, en conseqüència, la manera com ens relacionarem amb autopistes urbanes com les rondes.

Les rondes de Barcelona són una única infraestructura, però tenen dos noms —Litoral i de Dalt—, quatre referents geogràfics —mar, Besòs, muntanya, Llobregat—, sis trams diferenciats, vuit seccions tipus... i n interaccions amb un territori que l’acull amb intensitats i compromisos ben variats. Així doncs, no podem parlar d’una ronda, sinó d’un espai polifacètic i divers: amb trams més urbans que d’altres, alguns que fan més de connectors i d’altres més de frontera, amb zones més contaminades i zones més verdes. 

Territori: quatre estratègies i un eix que (no sempre) uneix

Les rondes són infraestructura, però també són un territori on viuen 310.000 ciutadans de cinquanta-set barris que pertanyen a sis municipis diferents. Uns barris i uns paisatges afectats pel pas inclement d’aquesta imponent obra d’enginyeria. En alguns casos, l’impacte als barris s’ha resolt amb delicats projectes de disseny urbà, que han recosit amb molta cura els territoris per on penetra. En altres, però, ha passat tot el contrari i s’han generat espais indefinits o mal resolts, fet que ha creat una ferida urbana que, malauradament, divideix, fragmenta i aïlla trossos de ciutat i estableix dubtoses relacions amb la geografia de l’entorn.

El Territori Rondes és l’àmbit que envolta la infraestructura en tot el seu traçat. Un espai que, des dels Jocs Olímpics, ha estat objecte de permanents transformacions i que els darrers anys s’ha sotmès a una nova revisió.

Des de l’agència Barcelona Regional s’han elaborat quatre grans reflexions de caràcter estratègic (l’Agenda Besòs, el Pla Litoral, l’Estratègia del Delta del Llobregat i Barris de Muntanya - Collserola) que agrupen més de cinc-cents projectes de diverses escales i profunditats, i en què les rondes en són l’eix vertebrador. Quatre grans estratègies que posen sobre la taula la necessitat d’entendre la secció complexa de les rondes com el “carrer major” de la metròpolis propera, i no tant com l’autopista urbana que ara és.

Cadascun d’aquests grans plans atén problemes persistents i noves oportunitats que exigeix la metròpoli. Els més de cent setanta projectes, polítiques o accions que integra l’Agenda Besòs intenten difuminar l’efecte frontera de la ronda i el riu, una circumstància que, sumada a les creixents desigualtats, fragmenta socialment i físicament el territori. La reflexió estratègica de Barris de Muntanya - Collserola pretén conciliar la protecció del Parc Natural de Collserola amb l’enorme pressió que exerceix la ciutat que l’usa i l’ocupa, incorporant activament la ronda de Dalt a l’àmbit de transició funcional i ecològica entre parc i ciutat.

En l’Estratègia del Delta del Llobregat, la ronda és el principal eix d’accés de les mercaderies i de les persones al port, l’aeroport, el polígon de la Zona Franca i al nou barri de la Marina del Prat Vermell. L’estratègia agrupa més de trenta projectes per reforçar i coordinar les dinàmiques del territori econòmic més important del país, que es troba en un espai ecològicament molt fràgil, amb un riu, un parc agrari i un litoral sota la permanent pressió dels grans agents econòmics.

Finalment, el Pla Litoral (amb la ronda que dibuixa el límit entre la ciutat i el mar) aborda les enormes contradiccions d’un territori emblemàtic i que, després d’haver simbolitzat la transformació més significativa de la ciutat durant les Olimpíades, ha perdut part de la seva identitat original a causa d’una progressiva pèrdua de relació efectiva i afectiva amb els ciutadans.