Un esbart és, en sentit estricte, un grup d’animalons o de persones. Una colla nombrosa d’ocells que s’enlaira i forma un núvol grisós en moviment és un esbart d’ocells. En cultura popular, un esbart és un grup més o menys nombrós de persones que es dediquen a la dansa tradicional i que, per atzar, mossèn Cinto Verdaguer va batejar amb aquest nom.

L’activitat d’aquests grups se centra en l’assaig i execució de danses populars catalanes. Però alguns obren els horitzons a més activitats etnogràfiques, de recerca o musicològiques; o bé editen publicacions, organitzen conferencies, participen en congressos, impulsen i produeixen discografia, etc. Tot plegat, sempre relacionat amb la dansa catalana.

El primer esbart va ser fundat l’any 1901 a la ciutat de Vic. L'Esbart Dansaires de Vic, amarat de l’esperit de la Renaixença, va començar a recuperar dansa catalana. Pocs anys després, el 1907, naixia a Barcelona l’Esbart de Dansaires, que pertanyia a l’Associació de Lectura Catalana. El 1908 es va estrenar també a Barcelona l’Esbart Català de Dansaires i el 1909, l’Esbart Manresà. Aquests dos darrers encara són actius i, per tant, els podem considerar els degans d’aquesta activitat a Catalunya.

A grans trets, els esbarts, tot i les particularitats i singularitats de cada grup, segueixen bàsicament dues línies d’actuació: l'una, iniciada pel Català de Dansaires, que té un caire més conservacionista de la dansa. I l'altra, que defensa la creació d’arrel i que remunta els orígens a l’Esbart Verdaguer, fundat l’any 1945.

A Barcelona l’activitat dels esbarts és important i s'organitzen a través de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires. Un bon nombre de grups es dissemina pels barris i districtes de la ciutat oferint ballades, organitzant diades i trobades o bé fent espectacles de nova creació que fins i tot es programen en sales de primer ordre, com és ara el Mercat de les Flors. O bé per la Mercè, quan s’apleguen col·lectivament al parc de la Ciutadella o al Teatre Grec.