Les colles de bastoners són els grups de dansaires que executen els balls de bastons. Aquesta dansa, entesa com un conjunt de balls que usen un bastó o dos fent-los picar al ritme de la música, es troba estès per tota la Mediterrània i tot Europa, amb particularitats definides a cada indret.

No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d’aquesta dansa. Alguns opinen que és d’origen grec, alguns altres que cal remuntar-se a antics ritus agraris prehistòrics, però la teoria més estesa apunta als balls d’espases com a origen possible.

A Catalunya la primera referència documental coneguda d’un ball de bastons és del segle XII. Concretament del 1150, al banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d’Aragó, on va representar-se un ball de bastons. Ignorem si aquest ball era tal com el coneixem avui, però sí que el podem considerar un antecedent immediat.

Els balls de bastons narren en forma de dansa la lluita entre dos bàndols, que es distingeixen pels colors del faldellí i del mocador.

Si bé en l'origen eren executats només per homes, a partir dels anys seixanta del segle XX van anar incorporant-s'hi dones i avui pràcticament n'ha desaparegut la característica sexista d'èpoques pretèrites.

Actualment, el ball de bastons pot considerar-se com la dansa més estesa al territori català. Hi ha més de cinquanta colles i grups associats a la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya.

A Barcelona, on l’activitat bastonera és intensa, actualment hi ha 11 colles actives, integrades en la territorial barcelonina de la Coordinadora. Cada 24 de setembre organitzen el Matí Bastoner, un espai festiu propi d’aquest àmbit dins les festes de la Mercè.