L'Esbart Maragall va néixer a partir de l'escola de danses tradicionals del Casal Catòlic de Sant Andreu del Palomar, una escola que començà a funcionar a partir dels anys 1930. Després de la guerra de 1936-1939, l’agrupació va haver d'amagar el nom original i denominar-se Esbart Juventus, perquè el règim franquista va prohibir la referència al poeta Maragall.

Durant els anys 1940 el grup es va escindir i en va sortir l'Esbart Verdaguer, avui dia ja desaparegut. L'època de més impuls de l'entitat coincideix amb l'estrena del primer espectacle, el 1993, any en què renovà l’estil amb una combinació de continguts tradicionals i una coreografia escènica més rica.

La formació principal de l'Esbart Maragall és un cos de dansa integrat per balladors de més de setze anys, que treballa per la recuperació dels balls tradicionals catalans i en fa difusió, juntament amb noves coreografies d'arrel tradicional. L'escola de dansa s'encarrega de la secció infantil de l'esbart, on es formen els nous balladors, repartits en quatre grups: els Picarols, amb nens de tres a cinc anys; les Pedretes, entre cinc i vuit; els Cercolets, entre nou i onze; i les Castanyoles, a partir d'onze anys. Aquesta escola per a nens i joves és la primera que ha presentat un espectacle propi format íntegrament per infants. La tercera secció de l'esbart és el Grup Juventus, en què participen els dansaires veterans de l'agrupació, juntament amb pares dels infants de l'escola de dansa i gent diversa afeccionada als balls tradicionals, encara que no en tingui formació. El nom de Juventus el prenen de la denominació que durant la postguerra va dur l'Esbart Maragall, en homenatge als balladors que han anat passant durant dècades per l'entitat.

Des de l'origen, l'Esbart Maragall va lligat al Casal Catòlic de Sant Andreu del Palomar, on té la seu, compartida amb més entitats culturals. Amb aquestes entitats, participa activament en tot d'actes conjunts, com ara la representació dels Pastorets o les activitats organitzades el dia del soci del casal.