L'Esbart Sant Martí va ser fundat l'any 1945 per mossèn Laureà Guibernau, amb la col·laboració de l'Esbart Verdaguer, entitat que hi va compartir activitats fins el 1949. La primera actuació del nou esbart –amb cobla, disseny de vestuari i il·luminació– es va fer l'any 1947. I el 1953, en col·laboració amb l'Esbart Verdaguer, va començar un cicle d'interpretacions de l'òpera Canigó al Palau de la Música Catalana, que va durar sis anys.

L'Esbart Sant Martí disposa de dues seccions. El cos de dansa es dedica a recuperar i difondre les danses tradicionals de tots els territoris de parla catalana, i també a fer coreografies i espectacles de nova creació. Disposa d'un grup d'iniciació per a infants de quatre a nou anys, un grup infantil per a nens de deu a dotze anys, i un altre de juvenil per a nois de tretze a disset. L'altra secció és l'escola de dansa clàssica, creada el 1968 i dedicada a l'ensenyament del ballet clàssic per a nens de més de cinc anys.

L'any 1983 l'Esbart Sant Martí va rebre de l'Ajuntament de Barcelona el premi Sant Martí a la Trajectòria Internacional. Perquè l'esbart ha fet rondes pels festivals de vint-i-sis països, entre els quals França, Anglaterra, Hongria, Eslovàquia, Portugal, Malta o Itàlia. Té un repertori format per nou espectacles molt variats, com ara una fusió de dansa i teatre (Pyrene), una demostració de danses de tots els països de parla catalana (Antologia), un espectacle infantil (Cançons d'Ariadna) o una coreografia basada en la llegenda del Comte Arnau (Fill de la Terra).