Amb arrels en les manifestacions teatrals medievals, els diables o balls de diables formen part dels anomenats balls parlats. Segons Joan Amades, la primera data registrada d’aquesta representació és el 1150, quan va ser escenificat com un entremès en el banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. Però les fonts documentals més abundants i explícites són les que ens informen de les processons de Corpus, que ens ofereixen una representació recurrent del bé i del mal, normalment un combat entre àngels i dimonis.

A Barcelona, hi trobem informacions del segle XV que ens parlen de la participació dels diables en la processó. Amb el temps, aquest entremès va decaure i fou oblidat, al contrari que als territoris del Camp de Tarragona, el gran Penedès i Garraf.

No fou fins a l’arribada de la democràcia i la recuperació del carrer com a espai festiu que a Barcelona aparegueren colles de diables de nova creació. Aquests grups, a diferencia dels històrics que havien sobreviscut, s’allunyen de les evolucions tradicionals, per influència del correfoc sorgit quasi espontàniament a Barcelona com un joc entre el diable, el foc de la carretilla i el públic. En tot aquest procés evolutiu, més recentment cal observar l’impuls i dinamisme que han adquirit les colles infantils.

Les colles de diables acostumen a organitzar-se com a entitats sense afany de lucre o bé com a seccions d’unes altres entitats que els donen cobertura. El nombre de colles que hi ha a Barcelona és molt abundant, i això és un bon indicador de l’arrelament i l'acceptació d’aquesta manifestació foguera. Al mateix temps, les colles són federades dins la Coordinadora de Diables de Barcelona i la Federació de Diables de Barcelona. Fan nombroses actuacions, perquè durant l’any s’organitzen molts correfocs en les festes majors. De tots, el de la Mercè és el més esperat per tothom.