Dintre les dramatúrgies populars, el pessebre vivent ha estat una de les darreres d'incorporar-s'hi. És una tradició d’implantació recent: la primera representació d’un pessebre vivent va ser al poble andorrà d’Engordany l’any 1956.

Consisteix a representar el naixement del Messies a partir de quadres diversos disseminats en un entorn concret, com per exemple en el nucli antic d’un poble, la llera d’un riu, els entorns d’una finca, un bosc, etc., per on l’espectador es desplaça. 

Hi ha fils conductors diversos i heterogenis: adés s'opta per una representació totalment bíblica, adés s'atorga protagonisme a oficis perduts, adés es dóna valor a les construccions del poble, etc. Alguns tenen text, alguns no: és a dir, cada població el representa segons la seva creativitat i possibilitats.

A Catalunya la primera representació va ser l’any 1959 a Castell d’Aro. Però el 1962 Corbera del Llobregat estrenà un pessebre al voltant del paratge de la penya del Corb i significà una aportació definitiva a aquesta classe de representació, perquè per primera vegada el públic es va desplaçar per dins el pessebre.

Actualment moltes localitats representen pessebres vivents que actuen d’element aglutinador i dinamitzador de la població i la rodalia i, alhora, d’atracció turística.

Aquests darrers anys Barcelona s'ha afegit a aquesta tradició i s’hi representen tres pessebres vivents destinats al gran públic. El primer fou el de la Torre del Suro del Guinardó, l’any 1993.