Els pastorets són representacions nadalenques amb orígens molt antics. En trobem les arrels en els drames medievals, cantats primer en llatí i que es representaven dins els oficis de la vigília de Nadal. Aquests oficis eren coneguts com a Oficium Pastorum, i els primers textos en català daten del segle XV.

Aquesta representació va trobar-se amb una certa decadència i un declivi a partir del segle XVI, arran de les disposicions del Concili de Trento, quan foren prohibides les representacions d’aquesta mena en els temples.

A partir del segle XIX aquest gènere rep un impuls i s’escriuen nous textos de pastorets, sempre en castellà. Però el 1887 Miquel Saurina en fa la primera versió moderna en català i l’any 1901 Frederic Soler Pitarra elevarà els pastorets al teatre culte. Molts autors han escrit versions de pastorets. Se'n destaquen per la popularitat l’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres, del 1916; i La flor de Nadal de Francesc d'Assís Picas, del 1954.

En general, l’argument es construeix a partir de tres històries: la primera, les esposalles de Josep i Maria, la parella en cerca de posada i el naixement; la segona, la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, centrada en els pastors, de caràcter còmic i costumista.

Actualment l'escenificació de pastorets és molt estesa en els territoris de parla catalana. Juntament amb les passions, són les representacions tradicionals més arrelades.

Al voltant de Nadal, a Barcelona es fan moltes representacions de pastorets a càrrec de grups i companyies d’afeccionats. Solen pertànyer a entitats com ara ateneus, casals parroquials, etc. que. alhora, poden ser federades en la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.