El panorama de la música d’arrel tradicional catalana a principi del segle XX era desolador. Tant, que feia pensar que desapareixeria. I això, per motius diversos: socials, polítics, econòmics i sobretot culturals.

El 1967, amb l’impuls de Jaume Arnella entre més, es construeix el Grup de Folk. Va tenir vida efímera, però amb tan sols dos discs i un concert memorable al Parc de la Ciutadella, el 22 de maig de 1968, va assentar les bases de tot un moviment que encara avui s'expandeix.

Una vegada dissolt, alguns membre del Grup de Folk fan néixer noves propostes i formacions. Se'n destaca Ara Va de Bo, adreçada al públic més jove, que durant un temps va ser l’única banda activa dedicada a la música tradicional.

A final dels setanta i durant els anys vuitanta, a Barcelona es viu una recuperació en aquest àmbit i es creen noves formacions que hi tindran un paper decisiu, com ara l'Orquestrina Galana, el Tercet Treset i la Murga, que amb el temps esdevindrà Primera Nota, amb Jordi Fabregas al capdavant. Tot el moviment cristal·litzarà l’any 1988 en la creació del Festival Tradicionàrius, amb seu a l’Artesà del barri de Gràcia, que acabà denominant-se Centre Artesà Tradicionàrius, conegut per CAT.

Ràpidament, el Tradicionàrius va esdevenir un aparador que es va començar a fer ressò de les propostes musicals d’arrel de tot el país. Actualment, el conjunt d'aquestes iniciatives és ampli, tant pel nombre de bandes com per l'oferta musical.

Avui dia a Barcelona es pot gaudir de la música tradicional i d’arrel a diversos espais i també podem trobar programades actuacions en programes de festa major de barris cada vegada amb més assiduïtat i normalitat.

Les festes de la Mercè, per exemple, tenen un espai monogràfic dedicat a aquestes manifestacions musicals, el Mercè Folk.