L’endevinació Ifá

Més enllà de la seva bellesa intrínseca i el valor històric, molts objectes del MUEC BCN són representatius de tradicions que són ben vives.

El patrimoni cultural immaterial és un reconeixement que atorga la UNESCO a diferents tradicions d’arreu del món que són representatives de la riquesa i la diversitat cultural. Als Països Catalans hi ha reconeguts vuit patrimonis, alguns dels quals estan representats a la Seu Montjuïc, però a la Seu Montcada també n’hi ha alguns, representatius de diferents cultures del món. Avui us en presentarem un.

La sala número 5 de la Seu Montcada, a la planta baixa, està dedicada a la cultura ioruba. Es tracta d’un poble originari del sud-oest de Nigèria, d’on provenen les peces que s’hi exhibeixen, però les seves tradicions, i especialment la seva religió, estan escampades per altres països i continents.

Un dels trets principals de les seves creences és l’art de l’endevinació Ifá. Es tracta d’un sistema complex que combina uns codis numèrics amb un llarg poema dividit en diferents versicles o odu. Són moltes les variants d’aquest oracle, i també són moltes les versions del seu corpus literari.

El ritual consisteix en la formulació d’una pregunta, al voltant d’un dubte o un problema personal, i va seguit del llançament de petites peces, que poden ser nous de palma o closques de cauri, sobre una safata anomenada Opon Ifá com la que es pot veure al museu. Aquest llançament —o diversos successius—,depenent de la disposició de les peces en caure, té com a resultat un nombre entre 1 i 256, que es correspon amb un fragment del poema, a partir del qual s’ha d’interpretar la resposta que ofereix l’oracle.

Tot i que el sistema d’endevinació es basa en 256 versicles, que són el resultat de multiplicar els 16 capítols del poema pels 16 versicles que té cadascun, n’hi ha fins a 800 diferents, en funció de les variants locals i les noves incorporacions que es fan per incloure temàtiques i motius contemporanis. Els 16 capítols es corresponen als 16 orixás o deïtats de la religió ioruba.

Aquesta tradició va viatjar a Amèrica amb els esclaus ioruba que els europeus van transportar per treballar al nou món, i tot i la persecució dels seus costums originaris, l’endevinació Ifá i els noms dels orixás s’han conservat fins avui dia i formen part de les religions afroamericanes com la santeria o el vudú.

A més de la memòria de la seva religió ancestral, aquests descendents dels ioruba han conservat també l’ús dels cauris, un mol·lusc originari de l’oceà Índic que, durant l’edat mitjana, va ser utilitzat com a moneda a tota l’Àfrica central. A Nigèria, per guardar aquestes closques, es feien servir figures de fusta com la que es mostra al museu del carrer de Montcada.

Aquesta tradició, present a l’Àfrica—d’on és originària—, a Amèrica—on la van dur els esclaus— i arreu del món on han arribat migrants nigerians, no tan sols ha estat reconeguda per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial, sinó que forma part de la vida quotidiana de moltes persones. Una bona prova n’és l’existència d’aplicacions per a dispositius mòbils que permeten dur l’endevinació Ifá a la butxaca, en diferents idiomes i amb totes les variants que la diàspora ha generat arreu del món.

També et pot interessar...