Les campanyes i els viatges

Des de la creació dels museus que han portat a l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món, s’han anat succeint diverses campanyes de recol·lecció i viatges. Aquestes han abastat des de la propera geografia catalana i peninsular fins als altres quatre continents del planeta. L’Ajuntament de Barcelona va procurar incrementar-ne els fons, tot costejant els viatges i les campanyes d’expedicions etnologicoantropològiques a diferents indrets del Pirineu, de Catalunya i d’altres localitzacions peninsulars, però també de l’Àfrica, d’Amèrica, de l’Àsia i d’Oceania. Un conjunt de campanyes i viatges planificats des del museu.

Aquests viatges es plantejaven a partir d’una metodologia basada en el treball de camp en el lloc: la recollida i l’estudi directe de dades, testimonis, documentació fotogràfica i audiovisual i recopilació d’objectes, tot plegat convenientment documentat en quaderns de camp.

Així doncs, des de la segona meitat del segle XX, es van portar a terme campanyes d’adquisició finançades per l’Ajuntament de Barcelona, unes dedicades a la cultura catalana i peninsular, en la variant pirenaica, amb investigadors com ara Ramon Violant, Joan Amades o el fotògraf Claudio Gómez Grau, i d’altres dedicades a l’etnologia general, dutes a terme per August Panyella, Albert Folch, Eudald Serra, Zeferina Amil, Tomàs Carreras, Margarita Corachán, Joan Elias o Jordi Sabater, per la resta del món.

L’orientació de les expedicions i les campanyes van venir marcades pel doble origen del que és l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món. D’una banda, les campanyes europees centrades en l’àmbit peninsular que van sorgir d’una llarga tradició folklorista i científica que es va concretar en el Museu d’Indústries i Arts Populars (1942). De l’altra, del Museu Etnològic i Colonial (1948), que primerament es va orientar a les antigues colònies espanyoles però que, a mesura que es modificaven els mateixos paràmetres institucionals i polítics de la ciutat de Barcelona, va anar ampliant la perspectiva per abastar la diversitat cultural dels altres continents, procés en el qual va modificar el seu nom fins a esdevenir el Museu Etnològic de Barcelona.

Aquests dos museus es van unificar finalment en l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món. En l’actualitat, fruit d’aquesta convergència dels dos museus primigenis es van aplegar els materials, de campanyes molt diferents, que reunien testimonis dels cinc continents.

Europa

Els viatges i les campanyes que van aportar els materials europeus tenen precedents en el folklore català, molt especialment en el treball de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

L’interès per la cultura material i de les tradicions d’una societat rural que s’estava transformant de manera accelerada cap a la industrialització i mecanització era una preocupació compartida per molts països europeus. Des d’aquest capteniment, des del segle XIX i començament del XX es van promoure diverses iniciatives dedicades al folklore, com també d’altres de voluntat científica i etnogràfica. Ara bé, tal com havia succeït en altres països europeus, les campanyes es van centrar primer en la societat i el món rural, considerat a la vegada més proper i més primitiu.

En aquest context es van anar reunint alguns materials etnogràfics, tot i que no va ser fins a l’any 1940, amb l’impuls del Museu d’Indústries i Arts Populars, inaugurat el 1942, quan Agustí Duran i Sanpere, director del museu, va encarregar a Ramon Violant i Joan Amades successives campanyes d’adquisició centrades en la cultura catalana i peninsular, en la variant pirinenca.

Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó, Navarra i País Basc

• 1940 - 1955

  Des del 1940, dos anys abans de la inauguració, fins al 1955 Ramon Violant va adquirir més de 4.000 objectes en campanyes per tot Catalunya, el País Valencià, l’Aragó, Navarra i el País Basc.

• 1946-1957

  Joan Amades va documentar diferents festes, danses, processons i aplecs a Montserrat, Verges, Sant Feliu de Pallerols, Berga, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès, Prats de Lluçanès, Granollers, Mataró, Sant Privat d’en Bas, Reus, Lloret de Mar, Olot, Tarragona, Pina (Mallorca), Monistrol de Montserrat i Valls, entre molts altres llocs, i va encomanar reportatges fotogràfics que van generar un arxiu de més de 700 imatges. En aquest període, en alguna de les campanyes, també va fer recol·lecció d’objectes per al museu.

• 1960-1961

  L’any 1960 August Panyella va portar a terme campanyes de recol·lecció d’objectes per la Península, concretament a la província de Conca, i el 1961 per Salamanca.

Resta del Món

Les campanyes inicials del Museu Etnològic i Colonial (1948) van estar marcades pel pes polític i institucional, en l’Estat franquista, de fer d’aparador de les mateixes colònies espanyoles, en una tradició museològica que encara era vigent arreu de les metròpolis del món des de mitjan segle XIX. Amb el pas dels anys aquesta orientació es va modificar i es va anar obrint a una perspectiva més àmplia, d’orientació internacional, que es corresponia amb la perspectiva dels interessos dominants a la institució municipal de Barcelona, per situar la ciutat en un context també internacional. És en aquest marc que es van impulsar el seguit d’expedicions i viatges que van originar el gruix de les col·leccions no europees de l’actual MUEC.

Àfrica

• 1952 - 1956. Marroc

  Van fer-se tres expedicions al Marroc, en aquell moment la zona nord era protectorat espanyol. Aquestes expedicions les va encapçalar el director del museu, August Panyella, amb l’assessorament de l’escultor Eudald Serra. Van servir per incrementar els fons del museu i també com a prova per a expedicions posteriors de més envergadura.

• 1957 - 1959. Guinea

  Amb la col·laboració de l’etnòleg Jordi Sabater Pi, es van fer quatre campanyes a Guinea. En aquestes expedicions van recopilar-se objectes de gran interès i una completa documentació que va ser la base de diversos treballs posteriors.

• 1967 - 1970. Nord d’Àfrica

  Panyella i Serra van participar en noves expedicions.

• 1974. Etiòpia

  Panyella i Serra van participar en una nova expedició a l’Àfrica.

• 1975. Senegal

  Nova expedició de Panyella i Serra.

Àsia

• 1957. Japó

  Eudald Serra va viatjar per primer cop al Japó. Aquest viatge va servir tant per adquirir peces com per preparar visites posteriors.

• 1959. Japó i India

  Eudald Serra torna al Japó i a l’Índia en companyia del col·leccionista Albert Folch, que va contribuir econòmicament a les despeses del viatge.

• 1960. Nepal

  Va ser la primera expedició feta per un museu de l’Estat espanyol a l’Himàlaia. S’hi van obtenir, entre moltes altres peces, elements d’edificis com ara contraforts de fusta tallada i una gran finestra del segle XVII.

• 1961, 1964, 1968. Japó

  Eudald Serra va tornar a viatjar al Japó amb Panyella tres vegades més. El resultat va ser l’adquisició d’importants fons per completar una col·lecció que destaca entre les més importants d’Europa pel que fa a l’art popular japonès i del moviment Mingei del segle XX.

• 1967. Índia

  Panyella, Serra i Folch van tornar a viatjar a l’Índia, on van adquirir destacades escultures i relleus d’esteles de la divinitat Viṣṇu.

• 1975 - 1976. Filipines i Indonèsia

  La Fundació Folch va dur a terme campanyes a les Filipines i a Indonèsia, en les quals van participar Folch i Serra amb la donació d’importants fons a les col·leccions municipals.

Amèrica

• 1963 - Perú

  Va ser una expedició d’alpinisme important i mediàtica, durant la qual Panyella, Serra i Folch van seguir un recorregut paral·lel al dels alpinistes però sense practicar muntanyisme. Es va adquirir un conjunt d’objectes, entre els quals destaquen els de cultura del Nazca.

• 1965 - Amèrica Central

  En aquest viatge, Panyella i Serra van aplegar peces destacades i documentació etnològica molt interessant.

Oceania

• 1964 - Austràlia i Nova Guinea

  En aquest viatge, fet amb pressupost municipal, Folch i Serra van adquirir una destacada col·lecció de pintures sobre escorça.