La història de l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món té el seu origen al segle XX, amb la creació de dos museus independents: el Museu d’Indústries i Arts Populars (1942) i el Museu Etnològic i Colonial (1949). Aquests dos museus, van tenir un paper cabdal en l’estudi i dinamització de la disciplina etnològica.
Ubicat al Poble Espanyol, el Museu d’Indústries i Arts Populars estava dedicat a la cultura catalana i peninsular, en la variant pirenaica, i les seves col·leccions estaven centrades en els oficis, les tradicions i la vida quotidiana. El museu tenia una secció etnogràfica dissenyada per Ramon Violant i Simorra. Al començament, aquest àmbit va aplegar alguns objectes de la secció d’etnografia del Museu Arqueològic, creada pel director de l’Arxiu Històric de la Ciutat, Agustí Duran i Sanpere, i per l’etnòleg Joan Amades.
Fundat el 1948, després de l’aprovació plenària del 26 d’octubre d’aquell any, el Museu Etnològic i Colonial es va inaugurar l’any 1949en un antic pavelló construït a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. Tot i que els fons del museu provenien majoritàriament d’altres museus de la ciutat, les col·leccions es van anar incrementant amb motiu de diverses expedicions etnologicoantropològiques arreu del món que es van dur a terme fins als anys setanta (l’any 1979 l’Ajuntament de Barcelona va suprimir els pressupostos per a adquisicions a l’estranger). A diferència del Museu d’Indústries i Arts Populars, el Museu Etnològic i Colonial, dedicat a l’etnologia general, tenia com a objectiu albergar col·leccions de cultura material d’àmbit mundial.
L’any 1962, el Museu d’Indústries i Arts Populars i el Museu Etnològic i Colonial es van unificar en un sol museu, sota la direcció d’August Panyella. La unió de totes dues línies dels museus dona com a resultat una visió global de l’etnologia, que inclou des dels aspectes més propers fins als més llunyans.
L’any 1973 es va inaugurar el Museu Etnològic al passeig de Santa Madrona, 16-22, a l’edifici construït expressament per albergar el museu. Coneixedor de les col·leccions i les seves necessitats, la construcció va comptar amb la col·laboració i el criteri d’August Panyella, primer director del Museu Etnològic, com també del seu equip.
Entre l’any 1962 i l’any 1999, els dos museus van viure un seguit d’unions i separacions. Així, l’any 1982 es van tornar a separar i es va afegir als dos museus també el Museu d’Arts Gràfiques, al recinte del Poble Espanyol.
Va ser l’any 1999 quan es van tornar a unir de manera definitiva. Es van convertir, així, en un únic museu amb una col·lecció amb materials de tot el món, Europa inclosa (zones d’Àustria, Espanya, Grècia, Portugal o Turquia), d’unes 70.000 peces.
L’any 2011 es va signar un conveni amb la Fundació Folch per incorporar, en comodat, un gran conjunt de peces no europees de la seva col·lecció. Les peces de la Fundació Folch que es conserven i s’exposen al Museu Etnològic i de Cultures del Món són de la mateixa època que les que conserva el museu i, en molts casos, fruit de les mateixes expedicions. Són, per tant, peces que comparteixen un origen i un criteri científic comuns.
L’any 2012 es va decidir ampliar i ubicar en un nou espai els fons de les col·leccions no europees del museu.
L’any 2015 es va formalitzar la creació del Museu de les Cultures del Món al barri de la Ribera, concretament al número 12 del carrer de Montcada, dins del recinte dels palaus Nadal i Marquès de Llió. La missió de l’espai: posar a l’abast del públic una selecció patrimonial de peces de diverses cultures d’Àfrica, Oceania, Àsia i Amèrica, de titularitat pública i privada.
L’any 2017 el Museu Etnològic i el Museu de Cultures del Món esdevenen un únic museu, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, amb dues seus: la Seu Parc Montjuïc, a l’edifici del Museu Etnològic inaugurat el 1973 i reobert l’any 2015, després d’una remodelació de quatre anys, i la Seu Montcada, als espais dels palaus Nadal i Marquès de Llió, restaurats expressament per crear aquest espai de preservació, difusió i projecció social.
