Swich (2014- 2018)
El Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona és un dels onze membres integrants de la xarxa de museus d’etnografia i de cultures del món SWICH, un projecte europeu de cooperació cultural transfronterera que va néixer l’any 2014 i que va concloure el 2018.
La xarxa de museus SWICH (de l’anglès Sharing a World of Inclusion, Creativity and Heritage, ‘Compartint un Món d’Inclusió, Creativitat i Patrimoni’) és un dels projectes beneficiaris del programa de subvenció europea Creative Europe per donar suport al sector de la cultura i les arts visuals.
L’actual xarxa SWICH té els precedents en els projectes READ-ME, READ-ME II i RIME Europeana, un programa finançat per la Comissió Europea que entre els anys 2008 i 2013 va promoure la cooperació cultural entre museus d’etnografia i de cultures del món a escala europea.
Membres integrants
Welmuseum Wien, Viena, coordinació
Rijksmuseum voor Volkenkunde, Leiden
The Royal Museum for Central Africa, Tervuren
Musée des Civilisations de l’Europe et de la Méditerranée, Marseille
Statens museer för världskultur, Stockholm/Göteborg
Linden-Museum, Stuttgart
Museo delle Civiltà - Museo Preistorico Etnografico Luigi Pigorini, Roma
Museum of Archaeology and Anthropology - University of Cambridge, Cambridge
Slovenski Etnografski Muzej, Ljubljana
Museu Etnològic i de Cultures del Món, Barcelona
Culture Lab, Tevuren
Objectius, context i accions
L’objectiu del projecte SWICH és situar els museus d’etnografia i de cultures del món al centre dels debats sobre ciutadania a l’Europa contemporània. Els seus debats giren a l’entorn de conceptes com la reconfiguració de la demografia europea, conseqüència de les onades migratòries i la mobilitat laboral.
A través d’un seguit de programes de treball organitzats en sis temes, el projecte pretén aconseguir els objectius següents:
- Contribuir al desenvolupament de noves eines metodològiques per tal que els museus de la xarxa puguin apropar-se a aquestes noves realitats.
- Potenciar el paper i la visibilitat dels museus d’etnografia i de cultures del món com a centres de creació, de trobada cultural, d’innovació discursiva i de producció de coneixement.
- Repensar la funció d’aquests tipus de museus per convertir-los en una eina de reflexió sobre la història dels museus i les seves col·leccions.
El projecte SWICH gira al voltant d’una sèrie de conceptes clau relacionats entre ells: la cocreativitat, l’exhibició experimental, la interrelació, la subjectivitat cultural, la ciutadania emocional, la diàspora d’objectes i persones i les noves tecnologies digitals com a creadores de noves formes d’identitat. Tot plegat, a través d’enfocaments innovadors i inclusius.
Projectes
El Museu Etnològic i de Cultures del Món ha desenvolupat dos projectes com a membre del projecte europeu SWICH: Diàlegs amb Àfrica i Do we still need objects?.
Diàlegs amb Àfrica
Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre el museu i el Departament d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona, més concretament amb els investigadors Gemma Celigueta i Gabriel Izard. L’exposició «Diàlegs amb Àfrica» va ser el resultat dels workshops Diàlegs i Connectant diàspores d’objectes i persones, que van tenir lloc al febrer i el març del 2016. L’objectiu era desenvolupar un diàleg entre persones africanes residents a Catalunya i el museu. Per al projecte, el museu va convidar un grup divers de col·laboradors i col·laboradores a explicar històries sobre els seus propis objectes, en diàleg amb els objectes de la mateixa col·lecció del museu.
Metodologia
Durant els mesos de febrer i març del 2016 es van organitzar tres grups focals que corresponien a tres àrees geogràfiques i culturals del continent africà amb una presència significativa a Catalunya: el Marroc, l’Àfrica occidental i l’Àfrica central. Cada grup focal incorporava sis convidats escollits amb un criteri de paritat de gènere i de diversitat ètnica.
Amb l’objectiu de provocar la memòria i els records de les persones que hi van participar, es va demanar a cada convidat que portés un o dos objectes personals (vestits, ornaments de decoració personal i de la llar, estris domèstics, ingredients de cuina, fotografies, llibres o instruments de música...) que li evoquessin la seva terra d’origen. Igualment, l’equip d’especialistes del museu va escollir algunes peces de les seves col·leccions procedents de les àrees geogràfiques i culturals esmentades.
Articles relacionats
Do we still need objects?
El novembre del 2017 el Museu Etnològic i de Cultures del Món va acollir el workshop Do we still need objects? Al llarg dels dies 6 i 7, diversos participants van reflexionar entorn de la importància dels objectes en els museus contemporanis, en els quals tot un seguit de recursos no tangibles, com ara el valor del relat i la memòria, els mitjans digitals o els serveis pedagògics, comencen a tenir una rellevància creixent cabdal.
Context
Per als museus d’etnologia i de cultures del món, la reflexió sobre com i què s’ha de recol·lectar en el present i el futur és una de les preocupacions principals. Avui dia els museus són part d’una societat en què la digitalització ho travessa tot. Els objectes digitals són cada vegada més rellevants en la societat. De fet, en la documentació i en el patrimoni, gran part de la memòria ja és digital.
La ràpida obsolescència de tecnologies i objectes de l’entorn digital alerta sobre la urgència de trobar pràctiques efectives i consensuades de recol·lecció, documentació i preservació d’aquest tipus de patrimoni. El Digiscape va presentar un context de creació i renovació d’objectes digitals constant a escala global. Davant d’aquesta realitat, quines són les pràctiques més idònies per recollir i documentar el patrimoni digital en els museus d’etnologia?
Els museus han estat utilitzant els mitjans digitals durant molt de temps en la difusió, la comunicació i la documentació. Així doncs, haurien de fer el mateix en la recol·lecció? Està aquest Digiscape substituint la recol·lecció de material i la seva forma de documentar? Obre la possibilitat de «materialitzar» el que és intangible? Mitjançant les seves intervencions —i debats posteriors—, les expertes i els experts participants van discutir i reflexionar sobre l’impacte del Digiscape en la recopilació futura dels museus, per tal de generar objectius compartits i estratègies de recol·lecció justes i efectives.
