Taller Do we still need objects? - Novembre 2017

CAT

Les col·leccions dels museus han anat deixant lloc (espai i temps) a programes i nous mitjans museogràfics, a una major presència del relat i el discurs, a nous serveis pedagògics i lúdics, sense els quals quasi no podríem reconèixer el museu modern. Lluny de desaparèixer , els objectes , la cultura material continuen jugant un paper d’ànima i distintiu de les institucions museístiques. Les innovacions científiques, com les noves metodologies d’anàlisi física i d’anàlisi geogràfica també van revaloritzar el paper dels repositoris de cultura material. Ara bé l’evolució general dels museus obliga a situar els objectes en aquest nou marc de recursos, pràctiques i serveis i plantejar i replantejar el seu rol.

Amb l’avenç de la societat digital un nou component entra en joc: la digitalització, els mitjans digitals, les seves xarxes i els objectes digitals. Aquest Digiscape ja fa temps que ha tingut un gran impacte en la programació i difusió museogràfiques i no només com un recurs més si no que modela el propi programa del museu i obre la creació de nous programes des de fora però amb els continguts del museu, amplia les possibilitats d’interacció i participació des de fora.

Els museus es troben en un entorn on la digitalització porta anys i s’ha desenvolupat molt en capacitat i abast, i on els objectes digitals són cada cop més presents en la societat, en la documentació i en el propi patrimoni, bona part de la memòria ja és digital. Aquest Digiscape retroalimenta la profusió de mitjans i serveis que els museus ja havien desenvolupat sense la digitalització i que ja havien anat arraconant el pes de l’objecte.

La combinació de l’evolució museològica i l’impacte del Digiscape demanen encara amb més força la interrogació sobre el rol de les col·leccions. Els museus ja fa temps que són transmèdia, i hom parla del Mediascape, en la difusió, la comunicació i la documentació, com impacta això en les col·leccions?

En aquest context de digitalització global el present i el futur de la col·leccions requereix d'una anàlisi profunda. Cap a on va l'encontre entre tecnologies digitals i pràctica museològica? Com afecta el Digiscape a les col·leccions físiques i objectes materials dels museus i al seu tractament i estudi? El Digiscape planteja reptes però també nous recursos per a documentar les col·leccions. Quins són més recomanables i estan més ben provats?

La necessitat d’aquest debat per a la museologia contemporània està recollida en el present taller Do we still need objects? dins el projecte europeu Sharing a World of Inclusion, Creativity and Heritage (SWICH), en el marc del qual el Museu de Cultures del Món de Barcelona participa.
La rellevància dels objectes és molt clara com a testimoni directe i base material analítica, i el Digiscape pot aprofundir o modificar la tendència museològica a la reculada de l’espai que ocupa l’objecte. Es vol explorar quin pot ser el millor paper per a l'objecte físic, tangible, davant la possibilitat de ser reproduït digitalment en detall d’alta definició mitjançant objectes intangibles en formats digitals i en nous mitjans com la realitat virtual i la realitat augmentada o en models 3D materials. On són els límits al Digiscape?

 

 

ES

Taller Do we still need objects? - Noviembre 2017

Las colecciones de los museos han estado dejando lugar (espacio y tiempos) a programas y nuevos medios museográficos, a una mayor presencia del relato, a nuevos servicios pedagógicos y lúdicos, sin los cuales casi no podríamos reconocer al museo moderno. Lejos de desaparacer, los objetos, la cultura material, continúan jugando un papel de alma y distitivo de las institiciones museísticas. Las innovaciones científicas, como las nuevas metodologías de análisis físico y de análisis geográfico también revalorizaron el papel de los repositorios de cultura material. Ahora bien, la evolución general de los museos obliga a situar los objetos en este nuevo marco de recursos, prácticas y servicios y plantear y replantear su rol.

Con el avance de la sociedad digital un nuevo componente entra en juego: la digitalización, los medios digitales, sus redes y los objetos digitales. Este Digiscape hace tiempo ya que ha tenido un gran impacto en la programación y difusión museográfica, y no solamente como un recurso más sino que moldea el propio programa de los museos y abre la creación de nuevos programas desde afuera, pero con los contenidos del museo, amplía las posibilidades de interacción y participación desde afuera.

Los museos se encuentran en un entorno donde la digitalización lleva años y se ha desarrollado mucho en capacidad y alcance, y donde los objetos digitales son cada vez más presentes en la sociedad, en la documentación y en el propio patrimonio, buena parte de la memoria ya es digital. Este Digiscape retroalimenta la profusión de medios y servicios que los museos ya habían desarrollado sin la digitalización y que ya habían estado arrinconando el peso del objeto.

La combinación de la evolución museológica y el impacto del Digiscape pide con más fuerza aún la interrogación sobre el rol de las colecciones. Los museos hace ya tiempo que son transmediáticos, y se habla del Mediascape, en la difusión, la comunicación y la documentación ¿Cómo impacta esto en las colecciones?

En este contexto de digitalización global, el presente y el futuro de las colecciones requiere de un análisis profundo. Hacia dónde va el encuentro entre tecnologías digitales y la práctica museológica? Cómo afecta el Digiscape a las colecciones físicas y objetos materiales de los museos y a su tratamiento y estudio? El Digiscape plantea retos pero también nuevos recursos para documentar las colecciones. ¿Cuáles son más recomendables y están mejor probados?

La necesidad de este debate por la museología contemporánea está recogida en el presente taller Do we still need objects? dentro del proyecto europeo Sharing a World of Inclusion, Creativity and Heritage (SWICH), en el marco del cual el Museo de Culturas del Mundo de Barcelona participa.

La relevancia de los objetos es muy clara como testimonio directo y base material analítica, y el Digiscape puede profundizar o modificar la tendencia museológica al retroceso del espacio que ocupa el objeto. Se quiere explorar cuál puede ser el mejor papel para el objeto físico, tangible, delante de la posibilidad de ser reproducido digitalmente en detalle de alta definición mediante objetos intangibles en formatos digitales y en nuevos medios como la realidad virtual y la realidad aumentada o modelos 3D materiales. ¿Dónde están los límites del Digiscape?

 

EN

 

Workshop Do we still need objects? - November 2017

Museum collecions have been giving rise (space and time) to programs and new museographic media, to greater presence of storytelling, to discourse and to new pedagogical and ludic services, without which we would hardly recognize modern museums. Far from disappear, objects and material culture keep on playing a core and distinctive part within museum institutions. Scientific innovation, as well as new methodologies of physical analysis and geographical analysis, are going to give a new value to the role of repositories of material culture. Having said that, general evolution of museum makes it mandatory to place objects in this new frame of resources, practices and services, and set out once more its role. With the advancement of digital society a new element comes into play: digitization, digital media, social media and digital objects. It’s been a long time since this Digiscape has impacted programs and content diffusion in museums, not only as another resource but as something that shapes theses museum programs from outside but with museum contents. This opens interaction possibilities and participation from outside.

Museums are now placed in such an environment that digitization has been developing its reach and capacity since several years ago. Digital objects are more and more common in society, in documentation practices and in the field of cultural patrimony an important segment is already digital. This Digiscape feeds the profusion of services and resources that museums had already been developing without digitization and that profusion had already been dimishing importance to the object.

The join between museographic evolution and impact of the Digiscape force even more the questioning about the role of contemporary collections. Since long time ago museums are transmedia, and there have been opinions about Mediascape, dissemination, communication and documentation. How does this impact museum collections?

In this context of global digitization, present and future of collections requires a deep analysis. Where is this meeting between digital technologies and museological practice going to? How does the Digiscape affect physical collections, museum material objects, its management and study? The Digiscape sets out challenges but new resources to document collections too. Which are the most suitable and recommended?

The need of this debate for contemporary museology is gathered in the present workshop “Do we still need objects?” as a part of the european project Sharing a World of Inclusion, Creativity and Heritage (SWICH). The Ethnological Museum of Cultures of Barcelona participates within this context.

The relevance of objects is quite clear, as direct testimony and material base for research, but the Digiscape can go deep into the analysis or modify the trend of the lost of space of the object in the museum. We want to explore which could be the best role for material and tangible object in front of the possibilty of being digitally recreated, in high definition and details in the form of intagible objects, digital objects and new media like virtual reality, augmented reality and 3D physical objects. Where are the limits of the Digiscape?