L’edifici Seu Montcada

La casa Móra, o del Marquès de Llió, amb embigats medievals policromats, és un gran casal residencial originàriament de la segona meitat del segle XIII, amb façanes a dos carrers i un xamfrà a la confluència d’aquests; la façana principal és la del carrer de Montcada.

El 1705 la finca va ser adquirida pel pare del primer Marquès de Llió, del qual pren el nom actual. Resultat de la unió de tres edificis, presenta planta baixa i dos pisos, excepte a la façana principal, que incorpora una torre amb una planta més.

Malgrat les successives reformes, l’edifici principal conserva l’estructura original de casal construït entre mitgeres, amb cos rectangular i torre en un extrem, que s’organitza al voltant d’un pati central des del qual s’accedeix a la primera planta per l’escala noble. Originàriament tenia un pati de dimensions més grans, amb un pòrtic amb arcs de mig punt, que a la segona meitat del segle XIV va ser reformat, i a la planta superior, una galeria coberta (solana) sostinguda per petits pilars a la façana exterior i arcades a l’interior.

En dues sales del primer pis es conserva un important conjunt d’embigats medievals policromats del segle XIV, únics a Barcelona, de gran qualitat artística i històrica, atès que mostren el programa de les residències privades de la ciutat durant el període. Al segle XVI s’hi van afegir algunes finestres i, durant aquest segle i el següent, es va ampliar l’edifici mitjançant diverses compres que van permetre d’afegir-hi els cossos lateral i posterior. Possiblement també s’hi van dur a terme importants obres d’adequació. A la segona meitat del segle XVII, entre les actuacions que s’hi van dur a terme, destaca l’obertura dels balcons de la façana.

Després de l’adquisició de 1705, el casal es va remodelar completament: s’hi van construir l’escala noble del pati i els balcons actuals, com també el frontis aixamfranat de l’angle dels dos carrers i el portal d’entrada. Posteriorment va ser seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i, durant molts anys, seu de l’Ateneu Obrer. Adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 1955, s’hi van efectuar obres de 1955 a 1959 i de 1964 a 1969, durant les quals es van recuperar elements originals i se n’hi van afegir d’altres.

De 1982 a 2008 va ser seu del Museu Tèxtil i d’Indumentària i posteriorment, fins al 2012, del Museu del Disseny de Barcelona.

La casa Nadal es podria definir com una casa amb retrats a les finestres. L’actual casa Nadal és un casal residencial de planta baixa i dos pisos, resultat de la unió de dos edificis del segle XIV que Jeroni Nadal va convertir en un de sol a partir de 1637. La seva família el va posseir fins al darrer terç del segle XVIII i li va donar el nom que l’identifica actualment. L’estructura de l’edifici principal correspon a la tipologia de casa medieval, amb pati central amb galeria d’arcs apuntats a la primera planta, façana amb torre originàriament a l’extrem dret i una galeria coberta sostinguda per columnes (solana) al pis superior. No disposa, però, d’escala noble d’accés al primer pis.

L’edifici actual és el resultat de diverses reformes i afegits. A finals del segle XV i durant el segle XVI s’hi van afegir finestres, entre les quals destaca la situada a la planta baixa de la façana, decorada amb el bust d’un home i el d’una dona, suposadament els retrats del mercader que va adquirir la casa el 1546 i la seva esposa.

A partir de 1789 s’hi van incorporar l’actual portada d’accés i els balcons del primer pis. Possiblement, uns quants anys abans s’havia eliminat l’escala noble del pati. Com altres edificis, al segle XIX va ser modificat per transformar-lo en casa de veïns, i s’hi van establir diferents entitats, com ara societats recreatives, excursionistes i socials.

L’Ajuntament de Barcelona el va expropiar el 1967 i el 1971 en va iniciar les obres, que van implicar grans modificacions de l’edifici principal, que conservava gran part de la façana amb l’aspecte original. Aquesta intervenció va ampliar la galeria de solana, ja que es va eliminar la torre original i es van modificar algunes obertures; així mateix, es va incorporar la galeria de la primera planta del pati principal. Des de 1997 fins a l’any 2010, l’edifici va allotjar el Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona.