Creus d’Etiòpia

Dra. Ewa Balicka-Witakowska

Institut de Lingüística i Filosofia, Universitat d’Uppsala, Suècia

A Etiòpia es venera especialment la creu com a símbol per excel·lència de la cristiandat i com a poderós signe apotropaic. És omnipresent en la vida religiosa: es col·loca darrere l’altar durant la litúrgia eucarística i altres cerimònies, es porta a les processons, serveix als sacerdots per beneir els fidels i és objecte d’homenatge en dues festes importants de l’Església: la celebració de la Troballa de la Veracreu per part de l’emperadriu Helena i l’Exaltació de la Creu. Tots els etíops cristians, en especial les dones, duen petites creus pectorals, sovint com a complement d’altres creus tatuades al front, a la mà o al coll. A Etiòpia es van escriure importants textos religiosos i parareligiosos dedicats a la creu, i diversos governants van adoptar com a nom reial GäbräMäsqäl, el ‘Servidor de la Creu’. Aquesta particular devoció va donar lloc a la producció d’una innombrable quantitat de peces per a finalitats litúrgiques o per a ús personal. Estan fetes de fusta, metalls, cuir, herba i pedra, emprant diverses tècniques, i exhibeixen una infinita varietat de formes i decoracions.

En general, es distingeixen quatre categories de creus: les creus de bàcul, processionals, de mà i pectorals. Al primer grup pertanyen les petites creus que coronen llargs bàculs en què tot el conjunt està forjat a partir d’una sola peça de ferro. Normalment el bàcul està decorat amb protuberàncies senzilles, tot i que alguns exemples més sumptuosos presenten incrustacions de coure, bronze o or. Aquestes creus es relacionen amb els monjos pelegrins i les figures monàstiques importants, però també es poden utilitzar en la litúrgia de l’altar. Les grans i elaborades creus processionals que sempre es duen a les processons també tenen aquesta funció. Al començament s’emmotllaven amb bronze o coure, emprant la tècnica de la cera perduda, i més endavant es van cisellar amb llautó, plata i diferents tipus d’aliatges.

Les creus de mà són objectes personals que posseeixen tots els eclesiàstics etíops. Fins fa poc, solia fer-les el propietari mateix amb el material que tenia a l’abast. Utilitzades per a la benedicció, es poden trobar a l’interior de les esglésies, distribuïdes al voltant de les finestres per a la finalitat apotropaica d’allunyar les influències malignes, mentre que els exemples més grans es fan servir com a creus d’altar. L’element característic d’aquestes creus és el mànec acabat amb una base quadrada que, si era prou gran, també es decorava o s’hi afegien inscripcions. Les creus pectorals estan fetes principalment de metall, que pot ser emmotllat o cisellat d’una peça. Són les que presenten més varietat de formes i decoracions perquè, a més a més del significat religiós, serveixen com a ornament personal.

La datació de les creus presenta moltes dificultats. N’hi ha poques que incloguin inscripcions que ens permetin relacionar-les amb les figures històriques. Els exemples que mostren representacions figuratives es poden datar valorant-ne l’estil. Pel que fa a la resta, els criteris que es poden tenir en compte són menys precisos, com ara la preferència per uns materials, unes formes o uns elements decoratius determinats. En general, la major part de les creus de bàcul de ferro són dels segles XIII o XIV. A aquest mateix període s’atribueixen les processionals emmotllades amb bronze o coure mitjançant la tècnica de la cera perduda. Les més primerenques són creus gregues senzilles amb braços acampanats o composicions amb una petita creu central emmarcada dins una forma quadrilobulada, ovalada, circular o de pera. Algunes estaven daurades. Un grup particular, conegut com les «creus de Lalibela», s’allunyaven de la forma tradicional de la creu i duien afegits elements amb formes elaborades, arquejades i anguloses al voltant de la part central, i també motius decoratius basats en representacions vegetals i zoomòrfiques estilitzades. Al segle XV predominen les creus adornades amb intricats dissenys calats, sovint en forma de rombe, mentre que al segle XVI trobem creus de braços curts amb pinacles elaboradament entrellaçats i un gran quadrat central decorat amb figures gravades. Al segle XVIII apareixen les grans creus gregues de braços iguals, emmotllades en quatre peces, que duen escenes figuratives gravades tant a l’anvers com al revers i grans motllures a la tija. S’anomenen gondarines perquè diversos exemples pertanyien a les esglésies de Gondar, la capital d’Etiòpia entre el 1630 i el 1850, i algunes eren ofrenes votives dels membres de la casa reial. D’aquest tipus de creu processional, se’n van fer moltes reproduccions i són les que han predominat fins als nostres dies.

Les creus de mà més antigues, del voltant dels segles XIV i XV, eren de ferro; la part superior presentava un disseny calat i el mànec acabava en un petit cub. Més endavant s’hi van fer servir el llautó, la fusta i, ocasionalment, la plata. El desenvolupament formal d’aquest grup és molt semblant al de les creus processionals. Les creus de mà fetes amb fusta presenten una diversitat increïble de formes i ornamentació, inclosos els exemples pintats i decorats amb incrustacions de vidre i metall o mànecs tallats en forma de figures humanes. Aquests darrers exemples són del segle XIX.

Es conserven molt poques creus pectorals, entre altres motius pel costum d’enterrar-les amb els seus propietaris. S’ha suggerit que les tres creus de coure de la col·lecció de l’ Institut d’Estudis Etíops d’Addis Abeba (núm. inv. 6722, 4872, 5182), que daten dels segles XIV o XV, són de les més antigues. Dues d’aquestes, una de coure i l’altra de plata daurada, són exemples d’un treball molt refinat i, per l’estil de les figures gravades, daten probablement del segle XV. Es conserven a l’església monàstica de Wuqén, a la província de Tembien. D’aquesta mateixa època és una extraordinària creu tallada en banús que es conserva en una col·lecció privada a França. No obstant això, la major part de les creus pectorals que apareixen en diverses col·leccions són dels segles XIX i XX. Fetes principalment de plata o d’aliatge de plata, es continuen produint massivament i es poden trobar en els mercats de tot Etiòpia. Algunes incorporen un bastonet per netejar les orelles perquè es creu que, quan una persona es neteja les orelles, els esperits malignes poden entrar al cos, un perill que s’evita amb la creu. Un grup interessant que encara no ha atret l’atenció dels estudiosos i dels col·leccionistes és el de les creus d’herba trenada, sovint fetes per infants amb motiu de les festes eclesiàstiques.

També et pot interessar...