Cada any, el MercèDansa esdevé una mostra inigualable de les danses vives que es fan arreu de Catalunya. Per les Festes de la Mercè, l’Esbart Català de Dansaires convida diversos balls arrelats arreu del país. Enguany hi participaran sis balls tradicionals d’arreu de Catalunya, a més d’un ball barceloní: el Ball de Teixidores de Sant Andreu. El moment culminant de la festa serà el Galop de la Mercè, que enguany celebra 25+1 anys, i retrà homenatge al seu compositor, en Jesús Ventura, que va morir fa uns mesos. La música de l’acte anirà a càrrec de la Cobla Sabadell. L’acte serà el dissabte 24 de setembre, a les 11 h a l’avinguda de la Catedral i a les 17 h a la plaça de Sant Jaume, on a les 18.30 h es ballarà el Galop de la Mercè.

Aquests són els balls que hi participen enguany:

• Ball de Teixidores de Sant Andreu de Palomar de Barcelona (Barcelonès). Va ser creat per l’Esbart Maragall de Sant Andreu de Palomar l’any 2016 per enriquir el seguici de Sant Andreu de Palomar. La dansa està inspirada en els balls de gitanes del Penedès i el Garraf que son balls parlats dansats al voltant d’un pal, mentre les balladores trenen i destrenen unes cintes al pal. En el cas andreuenc, el pal és una barra de teler i les cintes són vuit cordes industrials teixides. El ball recorda el passat recent de la indústria tèxtil de Sant Andreu i la fàbrica de la Fabra & Coats. La componen vuit teixidores, l’estaquirot -que aguanta el pal-, dos carboners -que fan el paper dels “galerons” i encoratgen les teixidores a ballar –i els dos caps de dansa: el Capatàs i doña Fabra, una dona excèntrica que dirigeix el ball mentre interactua amb el públic.
• Ball de Canuts d’Agramunt (Urgell). Ball de plaça ballat per parelles amb motiu de la festa major en honor de la Mare de Déu dels Socors. Antigament era un ball de capta per recaptar diners pels devots del Santíssim Nom de Jesús. La Dansa és encapçalada per l’alcalde o alcaldessa, que ballen sols. Un cop acabat el primer ball s’hi poden afegir les parelles que el vulguin ballar. Ja es troba esmentada en una crònica de la Festa Major de 1861 i en els programes dels anys 1862 i 1869. Llavors, es va deixar de ballar durant més d’un segle i el 1993 i el 1994 l’Associació Cultural Grallers d’Agramunt la va recuperar. A partir del 2000, la representació de la dansa es va estabilitzar d’una forma simbòlica i des de 2012 enceta una nova forma, amb la participació lliure, amb l’inici de les ballades a càrrec d’autoritats locals. El ball pren el nom de canut o canonet, que és on es posen les agulles de cosir o per fer mitja.
• Ball de l’Aristocràcia de Molins de Rei (Baix Llobregat). Forma part del Ball del Camell de Molins de Rei, que es balla per Carnaval recordant les mascarades del segle XIX. El ball del Camell està dividit en 3 parts: Ball de l’Aristocràcia, les corrandes dels Esparriots i el Ball de la Bèstia. El Ball de l’Aristocràcia representa, quan, enmig del ball de Carnaval en què participaven les persones adinerades del poble, apareixia una bèstia fantàstica construïda sobre una carro a partir d’un cap de matxo amb dues taronges a les conques dels ulls: una bèstia que provocava enrenou i corredisses. L’any 1982 es van recuperar aquests fets i, des de llavors, el diumenge de Carnaval al vespre l’Esbart de Molins interpreta el Ball de l’Aristocràcia, que és interromput primer pels esparriots i després pel Camell. És un ball de màscares, generalment de vuit parelles, format per diverses figures i evolucions en cercle. L’any 2022, amb motiu del 40è aniversari, s’ha confeccionat i estrenat tot el vestuari nou.
• Ball de Mocadors de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat). Dansa de creació recent que és  interpretada per infants. Va ser estrenada l’any 2018, amb música de Joan Vicens i Pueyo, i interpretada per una formació tradicional de grallers. Els nens i nenes realitzen un seguit d’evolucions per parelles que tenen com a protagonistes els mocadors que s’entrelliguen amb moviments propis, inspirats en alguns balls de valencians del camp de Tarragona. Els dansaires van de blau, representant els torrents i fonts que desemboquen a les tres rieres que conformen el terme de Sant Climent. Les sortides principals del ball tenen lloc durant el Seguici Infantil de l’Exposició de Cireres, cap a finals de maig, i a la tanda de lluïment durant la Festa Major de Sant Climent, pels volts del 23 de novembre.
• Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet (Bages). L’any 1907, una colla de picapedrers procedents de Caldes de Montbui van convèncer un grup de noies santvicentines per escenificar davant de tot el poble un ball de la seva localitat d’origen. Fou el diumenge 10 de febrer de 1907 i es van ballar a la plaça de la Constitució -l’actual plaça de l’Ajuntament-, a les dues del migdia, i, tal com ho reflecteixen les cròniques de l’època, en aquest “gran ball de gitanos” van prendre part “picapedrers de la regió catalana”, acompanyats “per distingides senyoretes d’aquèt pòble”. L’arrelament definitiu es produeix a partir de l’any 1948, moment en què es va fundar l’Esbart Dansaire Santvicentí. És també a partir d’aquest moment que s’instaura per la festa major, abandonant la seva originària vinculació al Carnestoltes. La festa compta amb més de tres-cents balladors, una conjunció insòlita de colles que culmina, al galop final, amb una espectacular fusió de dansaires i públic. La ballada es fa a la plaça de l’Ajuntament, on arriben les parelles que prèviament s’han aplegat a l’església parroquial.
• Ball de Figuetaires de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Es tracta d’un ball amb una denominació única a Catalunya, que surt els tres dies de Festa Major en honor a Sant Fèlix, que se celebren del 29 al 31 d’agost. És una dansa mímica de taverna que vé de l’expressió “fer la figa”, que vol dir fer mofa, fer riure. Comença a aparèixer a Vilafranca entre els anys 50 i 60 del segle XIX, no es coneix bén bé la data concreta (les dues possibles dates són o bé el 1853 o bé el 1848). No va ballar durant diversos anys fins que es va recuperar a l’any 1942 a mans d’un grup de joves. El 1966 deixen de sortir i no es recuperen fins al 1973. A més de la denominació única, també cal destacar la manera com van vestits els homes i dones que el ballen.
• Contrapàs de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El contrapàs és una dansa d’origen antic que segueix la cançó que relata la passió i darrers moments de Nostre Senyor Jesucrist, peça que es coneix amb el nom de Divino. Els balladors, habitualment tots homes, s’agafaven de les mans i es disposaven en filera per interpretar uns passos de dificil execució i sotmesos a un rigorós cerimonial. Es coneixien diferents tipus de contrapàs: el llarg, el curt, el cerdà i el persigola. Musicalment escrit en compás de 6×8, és d’una arcaica i sorprenent originalitat. El Contrapàs cerdà de Torroella de Montgrí consta de 140 compassos i va ser recuperat des d’una partitura de Pep Ventura pel musicògraf Salvador Raurich. Té dues combinacions irregulars de passos: els “trencats” i els “seguits”. Els contrapassaires, encapçalats per un cap de colla, feien tota una volta a la plaça tot ballant i havien d’acabar justament on havien començat. Aconseguir aixó era “treure” el contrapàs.Actualment, a Torroella és ballat amb motiu de la festa major amb composició mixta.