Fent un passeig per la fira del Ram de la rambla de Catalunya, hi trobem palmes i palmons de totes mides i un bon reguitzell d’objectes de tota mena per guarnir-los: llaços, llaminadures, garlandes, figuretes de plàstic… Perquè per molt que els objectes que es venen avui dia siguin moderns, el costum de guarnir la palma i el palmó ve d’antic. Fins no fa gaires dècades a Barcelona eren molt populars els ‘currutacos’, unes pastes que avui dia ja gairebé han desaparegut.

Aquest nom tan curiós designava unes pastes de farina, mantega, ous i sucre que els pastissers elaboraven uns dies abans del Diumenge de Rams. Eren pensats expressament per a penjar de la palma o el palmó i tenien formes atractives per a la mainada: figures humanes, animals, el sol, la lluna, galls, papallones… Servien per a guarnir la palma i, una vegada beneïda, arribava el moment de menjar-se’ls. Si us animeu a fer-ne, aquí us n’oferim la recepta de la Gastroteca.

Els ‘currutacos’ no són pas exclusius de Barcelona, però al Museu Etnològic de la ciutat és un dels llocs on se n’han conservat els darrers exemplars. Tal com explica Gustau Molas en la seva secció del programa ‘Fes Ta Festa’, en tenen unes còpies de guix documentades i recollides per Joan Amades a principi del segle XX. Però com que la pasta té una durada molt llarga, també en conserven uns exemplars de debò, que van ser comprats a Mataró a la dècada de 1980 i que avui dia encara es troben en bon estat.

Segons el Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, ‘currutaco’ és un adjectiu col·loquial que vol dir ‘molt afectat en l’ús rigorós de les modes’. En altres indrets de Catalunya reben noms molt variats: Gustau Molas diu que tant Joan Amades com Ramon Violant recullen desenes de noms diferents, entre els quals hi ha ‘ninos’, ‘ninots’, ‘garlandes’, ‘sisenyors’, ‘papus’, ‘figuretes’…