La Setmana Santa és un període religiós que a tots els territoris d’influència cristiana es viu de maneres molt diferents. A Jerusalem i a Roma es fan tot d’actes religiosos carregats de sentiment. També hi ha processons de Setmana Santa que es barregen amb rituals pagans, com ara a la població siciliana de Prizzi. En molts indrets, els ous són el símbol indiscutible d’aquesta festa, des dels ous amagats dels Estats Units a l’artesania dels ‘pysanka’, els ous pintats típics d’Ucraïna. Però en aquesta festa de rerefons religiós també es troben algunes tradicions d’origen precristià, com ara els rituals de fertilitat que es fan a molts països de l’est d’Europa. Finalment, també hi ha tradicions noves –com ara llegir novel·la negra a Noruega– i algunes altres amb un origen incert, com ara les trencadisses de terrissa que es fan a l’illa grega de Corfú.

El conillet de Pasqua dels Estats Units és alemany. Un home disfressat de conill de Pasqua que reparteix cistells de vímet entre la mainada i els anima a trobar tot d’ous amagats en un parc o jardí. Aquesta escena tan típica de la Pasqua dels Estats Units és, en realitat, un costum importat d’Alemanya que va arribar al continent americà al segle XVIII amb els primers immigrants d’aquest país. Però això no és tot: des del 1878 la Casa Blanca obre el seu jardí per fer-hi una competició infantil de ‘egg rolling’, un joc que consisteix afer rodolar un ou per la gespa de la residència presidencial.

La versió escandinava de les caramelles. Per Pasqua, a Finlàndia i Suècia els infants es vesteixen de bruixa amb mocadors al cap i la cara pintada i van per les cases a demanar ous i llaminadures i, en canvi, canten cançons. En la Pasqua escandinava les bruixes són un element freqüent perquè en diversos indrets de la península s’encenen fogueres la nit del Divendres Sant amb la intenció de foragitar les bruixes que volen cercant esperits per captar.

Una Pasqua passada per aigua a Polònia. El Dilluns de Pasqua és un dia mullat a Polònia perquè s’hi fa la festa del ‘smingus-dyngus’. Grups de joves es mullen els uns als altres pel carrer llançant-se galletades, amb pistoles d’aigua i fins i tot a cops de mànega. El blanc principal són les noies, perquè hi ha la creença que si queden ben xopes, al cap d’un any ja seran casades. La festa en principi recorda el baptisme del príncep polonès Mieszko el Dilluns de Pasqua del 966, però també té moltes reminiscències dels rituals de fertilitat precristians.

Trencadissa a Corfú. El diumenge de Pasqua a Corfú cal vigilar quan se surt al carrer perquè és tradició de trencar tot d’objectes de ceràmica llançant-los daltabaix de la finestra. Els veïns trenquen cassoles, testos, càntirs… I fins i tot es fan versions especials d’aquests objectes de mida desmesurada. L’origen d’aquest ritual és incert: hi ha qui creu que simbolitza el renaixement de la primavera, n’hi ha que pensen que té a veure amb el costum de fer neteja per l’any nou litúrgic i n’hi ha que ho relacionen amb els terrabastalls de Divendres Sant que es fan en altres llocs com a senyal de dol per la mort de Jesús.

Passar-se la Pasqua llegint novel·la negra a Noruega. Un dels costums més curiosos de Pasqua té lloc a Noruega, on per aquestes dates les editorials llancen publicacions especials de gènere policíac. Aquest costum, anomenat ‘paaskekrimmen’, no té cap rerefons ni religiós ni pagà: va començar el 1923 arran d’un anunci d’una novel·la a la premsa. Es veu que la publicitat era tan real que molts lectors van creure que era una notícia de debò.

La Setmana Santa, com a Roma enlloc. Roma és un dels centres neuràlgics del cristianisme i per això les celebracions de Pasqua que es fan al Vaticà són molt espectaculars. Arrenquen el Divendres Sant amb un viacrucis nocturn que recorre el Coliseu i acaben el Diumenge de Pasqua amb la benedicció multitudinària que fa el Sant Pare en plena plaça de Sant Pere. S’imparteix des del balcó central de la basílica de Sant Pere i s’anomena ‘urbi et orbi’ (‘a la ciutat [de Roma] i a tot el món’).

El desmai, símbol de fertilitat a la República Txeca i Eslovàquia. Abans de la implantació del cristianisme, per l’època de Pasqua abundaven els rituals de fertilitat lligats al renaixement de la natura. En alguns països aquests costums encara perviuen. És el cas de la República Txeca i Eslovàquia, on per aquestes dates es colpeja les dones amb uns ramets fets amb branques de salze. S’escull el salze perquè és dels primers arbres que floreixen amb l’arribada de la primavera i per això es creu que té més poder fertilitzant.

A Hongria es busca la fertilitat a través de la bona olor.Per Pasqua a Hongria es fa un ritual de fertilitat consistent a ruixar les noies joves amb aigua perfumada. Antigament les mullaven completament amb aigua aromatitzada amb flors, però actualment se’ls tira colònia o perfum al front.

Rere els darrers passos de Jesús a Jerusalem. Un dels millors indrets on viure la versió més religiosa de la Setmana Santa és a Jerusalem, on Jesús va passar els seus darrers dies. El seu periple, documentat de sobres per les sagrades escriptures, passa en molts indrets que avui en dia encara existeixen. Per això entre el Dijous Sant i el Diumenge de Pasqua milers de creients reviuen els últims moments de vida de Jesús seguint els mateixos passos que va fer ell. El Divendres Sant es refà el camí que va dur Jesús a la crucifixió, amb molta gent arrossegant una creu. També van a missa a l’església del Sant Sepulcre, on hom creu que Jesús va ser enterrat i va ressuscitar.

L’ ‘Abballu Di Li Diavuli’, els dimonis sicilians que tempten ànimes. A tot el sud d’Itàlia hi ha moltes processons de Setmana Santa. Però la de la localitat siciliana de Prizzi té un seguit de particularitats que la fan única. El diumenge de Pasqua al matí corren pel poble tres dimonis amb màscares de zinc que tempten la gent amb dolços amb l’objectiu d’arreplegar-los l’anima. Fan de les seves fins a la tarda, quan topen amb la processó que porta els passos de la Mare de Déu i Jesucrist. La seva presència els espanta i, després de fer un ball amb reminiscències medievals, desapareixen.

Dolor real a la Setmana Santa Filipina. L’arxipèlag de les Filipines va formar part de l’imperi espanyol durant uns quants anys i, si bé la llengua hi ha perviscut poc, sí que s’hi ha mantingut la religió. Això fa que algunes tradicions catòliques com ara les processons de Setmana Santa i les recreacions dels darrers dies de la vida de Jesús hi hagin arrelat amb força. Però el que marca la diferència és la literalitat amb què es viu la Setmana Santa, un període de dolor, que allà és real perquè abunden les penitències físiques, és a dir, flagel·lacions i enclavaments reals a la creu.

Els ous de Pasqua més bonics són ucraïnesos i es diuen ‘pysanka’. Els ous són un dels elements més distintius de la Pasqua a tot el món. Però hi ha un indret on, per la seva exquisidesa, són especialment famosos. Els ‘pysanka’ són els ous de Pasqua decoratius tradicionals d’Ucraïna. Per tal de poder-los treballar bé, es recobreixen d’una capa de cera que els fa especialment resistents. Així també es poden gravar amb tota mena de filigranes, que en el vessant més tradicional són dibuixos geomètrics o al·legories religioses.