Llegir el cel

Aquest mes de juny que comença ens convida a mirar més que mai cap al cel. No només perquè som societats de costums i ens agrada aixecar la vista per llegir, interpretar o somniar mirant les estrelles. Sinó també- i més ara- quan arriba el bon temps ens delim per fer vida a fora al carrer i escampar la boira cap al mar o la muntanya. Sortides que modifiquem en funció de quin temps fa.

Antigament es feia més cas de les prediccions astronòmiques que de les meteorològiques ja que creien més en el poder i l’ascendència dels astres, el Sol i la Lluna, que no pas en les conseqüències d’una tempesta o d’una ventada. Els dic això perquè el 4  de juny del 780 abans de Crist és la primera vegada que es descriu un eclipsi de sol i que se’n deixa constància documental. I segons les previsions, la setmana que ve, el dia 10 de juny es veurà un eclipsi parcial de sol.

Les connotacions ja no són les que anys abans van determinar les societats que ens han precedit i del disseny de les fronteres de molts països. Ara, són esdeveniments populars i socials que es vinculen a altres disciplines, totes científiques, més que no pas esotèriques, màgiques o misterioses, com durant molt de temps s’hi havien associat. M’explico. Està profusament documentat que des de la cultura inca a l’egípcia passant per la xinesa, la jueva o la cristiana s’ha lligat sovint el moviment dels astres amb l’inici de campanyes militars importants, és a dir, la història dels fets, la vida de les antigues comunitats de les quals en som hereus, es regien pels vaticinis i les interpretacions que feien els savis o sàvies que tenien el coneixement i l’instrumental per llegir el cel.

La paraula eclipsi prové d’una antiga expressió grega que vol dir "abandonament"; perquè literalment el fenomen era vist com que el Sol abandonava la Terra. La llum diürna desapareixia momentàniament. Gairebé sempre ha estat considerat com un esdeveniment dramàtic, de mala estrugança, anunciador de successos funestos perquè donen a entendre el final d’un cicle i l’inici d’un altre. Si es tenien les eines necessàries, es podien llegir les estrelles per mirar de saber quan es produiria un eclipsi de Sol o de Lluna. I disposar d’aquesta informació podia donar molts avantatges politicomilitars. Poder fer canviar el signe d’una guerra, per exemple. Hi ha casos documentats que aquesta informació es va fer servir per negociar rendicions o claudicacions. Sabem, per exemple, que un general egipci va acordar una trobada amb una delegació de l’exèrcit persa. I ho va fer la nit que, segons les taules i cartes de l’astrònom del faraó, indicava que hi hauria un eclipsi total de Lluna. L’egipci va amenaçar els perses que faria desaparèixer la Lluna si no es plegaven als seus desitjos. En aquell precís moment, la llum de la Lluna es va apagar, com per art de màgia. Però en realitat era perquè el general havia sabut calcular el temps que la lluna trigaria a amagar-se, segons deien les previsions. Davant d’aquell fet inesperat, el cap de la delegació persa es va rendir a les voluntats expressades pel faraó al reconèixer el poder del rei egipci per fer aparèixer i desaparèixer la Lluna. Per això deien abans que els mals del món potser provenien de les estrelles o dels missatges que no es volien veure escrits en el cel.

Ningú dubta de les influències dels astres en el destí de les persones i, per tant de les civilitzacions, de la predicció d’esdeveniments terrestres en funció de la posició dels cossos celestes. Perquè el passa al cel té les seves conseqüències sobre el que passa a la Terra i els que l’habiten, tan avui com des de fa temps reculat. Que toquem de peus a terra no vol dir que deixem de llegir el cel.

- Martí Gironell i Gamero -