La Rosa de Sant Jordi i les dificultats de regalar flors

La tradició catalana estableix que, per Sant Jordi, els homes han de regalar roses a les dones que, al seu torn, els ofereixen llibres. El costum dels llibres és més recent, però el de la rosa té segles. Sembla ser que procedeix dels vincles entre Sant Jordi, patró de la cavalleria, i l’amor cortès (tot i que hi ha qui ho remunta a les festes en honor a la deessa romana Flora). Diuen que al segle XV a Barcelona, prop del Palau de la Generalitat, ja s’hi instal·laven parades de venda de roses...

De totes formes la festa es va restaurar el 1914, en temps de la Mancomunitat, i va ser a partir d’aquest moment que es va difondre (des del 1930, es va associar el llibre amb la rosa). El costum s’ha popularitzat tant que el que era un gest de galanteria, s’ha transformat en un regal en què l’amor romàntic pot ser-hi o no, perquè també es poden donar roses a familiars, companys de feina, clients...

A moltes cultures, de caràcter ben divers, hi ha el costum de regalar flors: en alguns casos a les dones, en d’altres a homes i dones... Els japonesos presumeixen de ser els mestres de l’arranjament floral amb l’ikebana, però també tenen molta tradició de floristeria els turcs, els russos o els suecs...

Però no es pot regalar qualsevol flor en qualsevol ocasió: hi ha un cert protocol a l’hora de triar l’obsequi: hi ha tipus de flors per regalar a la parella, per regalar als malalts, per portar a una casa quan t’han convidat... I hi ha colors per a cada ocasió... El problema és que el significat de cada flor o de cada color no és igual a les diferents cultures.

Fins i tot hi ha un problema referent al nombre. A Hawaii i a la Polinèsia és tradicional oferir el lei (un collaret fet amb un enfilall de flors); però no tots els lei són iguals: el que expressa amor i gran afecte està integrat per tres cadenes de flors entorlligades. Els entesos en floristeria apunten que, a casa nostra, el més adequat per fer un regal d’amor és oferir onze roses, perquè antigament l’home, quan regalava un ram a la dona, n’apartava una flor per posar-se-la a la seva roba. D’aquesta manera, com els rams eren de nombres parells, els obsequis amorosos solien ser de nombres imparells. Però malgrat tot, aquí és freqüent regalar una dotzena de flors a la parella, una cosa que seria impensable a d’altres països, com Rússia, on les flors com a regal d’amor sempre s’han de lliurar en nombres parells, perquè els rams per als morts es fan amb flors en nombres parells. Així doncs, fer un regal d’una dotzena de roses a una esposa, a una nòvia o a una amant, a Rússia, resultaria de malastrugança.

L’ús de les flors per a homenatjar els morts és, justament, un dels problemes a l’hora de fer regals amorosos: no sembla gaire adequat oferir com a present d’amor el mateix que es lliura als morts. És per això que a l’Índia no està ben vist, mai, regalar als vius flors de frangipani (associades a la mort) i tampoc embolicar els rams amb paper de color blanc o negre (usat per al dol). A la Xina, la flor prohibida en els rams per als vius és el crisantem, usat només per homenatjar als morts. Pel mateix motiu no és de bon gust regalar magnòlies als japonesos que són a l’hospital... I tampoc és convenient portar-los plantes, perquè les arrels de les plantes s’associen a una llarga recuperació i a una estada perllongada a l’hospital.

La tria de la flor a regalar tampoc és fàcil si no es coneixen els codis de la cultura de la persona receptora. La flor que expressa  de forma més clara l’amor i la veneració, a la Xina, és la magnòlia, perquè es diu que tradicionalment només tenia aquestes flors l’emperador. Entre els àrabs la flor més emblemàtica sol ser la rosa: es considera la reina dels flors i fins i tot se’n fa una lectura mística: les seves espines representarien les dificultats que té el musulmà en el camí de la perfecció, i l’olor seria la fragància del cel. Al Marroc, fins i tot, es solia donar una rosa abans i després dels àpats als hostes que els volia honorar, i la gent sol refrescar-se amb aigua de roses. A Bulgària es considera la rosa com una mena d’emblema nacional, i és molt habitual regalar-la a amics o a visitants, com a mostra d’amistat.

Si a Catalunya ningú pot deixar de regalar flors a la dona que estima per Sant Jordi, a Polònia i a Rússia, el dia més característic per ofrenar flors és el 8 de març, el Dia de la Dona (una celebració que en aquests països sovint és molt poc reivindicativa). A Rússia els regals més cobejats per aquestes dates són les tulipes, que se solen associar a l’inici de la primavera. En canvi, els clavells estan molt devaluats, a Rússia. Durant el temps del règim soviètic eren les flors usades en els actes oficials del Partit. Ara cap enamorada no els vol.

A desgrat de l’extensió del costum d’obsequiar amb flors, aquest no és universal. A algunes cultures de l’Àfrica Negra no hi ha gaire afició a regalar flors. Entre els fang de la Guinea Equatorial és freqüent trobar flors de plàstic a les cases, però les flors es solen portar per a obsequiar als difunts, i no pas als vius.  Per altra banda, a nivell amorós, no està gens estesa la cultura del detall. Si un home vol demostrar que està enamorat d’una dona, cal que li ho demostri fent-li un obsequi car i durador: unes sabates o un vestit són bones tries. I l’encert màxim és el cotxe tot-terreny. El qui regali una flor, s’arrisca a que li responguin, senzillament: “Per què vull això? Això no es menja...”.

- Gustau Nerín Abad -