Apel·les Mestres

Apel·les Mestres, l’home que exhaureix els adjectius: Barceloní, ciutadà, constant, polifacètic, culte, únic, lector, políglota, viatger, precursor, avantguardista,  precursor, republicà, popular, liberal, agnòstic, burgès, darwinista, positivista, col·leccionista, dinàmic, vivaç, detallista, escèptic, crític, observador, retret, precursor, desencisat, col·leccionista, prolífic, mordaç, detallista, virtuós, irònic, curiós, inquiet, àgil, versàtil, satíric, hortensista, professional, respectuós, conversador, irreverent, preciocista, grotesc, realista, imaginatiu, animalista, medievalitzant, adinerat, oscil·lant, imaginatiu, decorativista, ornamental, realista, contradictori, paradoxal, complex, malalt, popular, refinat, filosòfic, caustic, polièdric, medievalitzant, engrescat, altiu, benestatnt, desencisat, paradoxal, realista, voluntariós, floricultor, agut, lleial, sincer, patriota, observador, liberal, lector, original, documentat, popular, segur, optimista, estudiós, irreductible, enginyós, activista, espontani, elegant, liberal, prolífic, profètic, estoic, aïllat, personal, oblidat, geni, multidisplinar, memoriat, refinat, filòsof, melòman, festiu, quotidià, casolà, reclós, mantenidor, caminador, ordenat, ninotaire, discret, comunicatiu, vital, infatigable, treballador, cafeter, inclassificable, amic, tossut, matiner, constant, natural, planer, irònic, sentimental, humà, evocador, fumador, optimista, serè, músic, floricultor, jardiner, disciplinat, traductor, assagista, crític, poeta, prosista, cançoner, autor teatral, fort, dissenyador gràfic, publicista, comediògraf, humorista, biògraf, dbuixant, horticultor, folklorista, sensible, excursionista, col·leccionista, articulista, cronista, biògraf, naturalista, caricaturista, figurinista, publicista, dramaturg, amodal, polilingüe, contista, solitari, comunicatiu, coherent, místic, dibuixant, idealista, eclèctic, editor, tipògraf, esteticista, entomòleg, singular, líric, sociable, marginat, delicat, incisiu, profund, clar, compromès, entenedor, sobri, volenterós, metòdic, panteista, estoïc, bondadós, solidari, incomprès, inconformista, autodidacta, pacifista, polifacètic,  bibliòman,

HOME, ARTISTA

Apel·les Mestres (Barcelona 1854-1936) és un artista barceloní amb una obra immensa en els camps de la il·lustració, la literatura, la cançó, el teatre, la música, la jardineria, l’escenografia i altres.  Figura multidisciplinar i polièdrica, Mestres és un clar exemple de l’artista que concep l’obra artística com un tot, de forma global, tal com també concebien els representants del moviment anglès Arts and Crafts. Apel·les Mestres va nèixer a Barcelona lel dia 29 d’octubre de 1854 al carrer de sant Felip Neri de Barcelona i va morir la matinada del 18 de juliol de 1936.  Fill d’Oriol Mestres i Elionor Oñós, Apel·les és el segon fill del matrimoni.  Procedent d’una família d’arquitectes que des de mitjan segle XVIII foren arquitectes de la Catedral barcelonina, el seu pare, a més, és l’autor de l’edifici del Gran Teatre del Liceu, dels desapareguts Camps Elisis, complex d’oci del Passeig de Gràcia i de la primera casa de l’Eixample barceloní; per part de l’àvia i la mare, Apel·les va aprendre contes, cançons i llegendes, coneixements que desenvolupa de gran com a part de la seva activitat artística.  L’any 1861, amb set anys escriu la primera obra teatral,  a partir de 1864 escriu comèdia i el 1871 pinta el seu primer quadre que ell denomina “primer pastitxo a l’oli”. De ben petit, destaca per la passió pel dibuix, activitat que no abandona mai i exerceix al llarg de la seva vida, fins i tot quan queda els seus problemes de visió avance.  L’any 1868, un cop fets els estudis primaris, ingressa  a l’Escola de Belles Arts i rep l’ensenyament de Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt. A partir de 1874 comença a escriure una sèrie de cançons de caire humorístic i de tradició barcelonina, que publica l’any 1879 amb el nom de Cançons il·lustrades, i inicia el costum de dibuixar en llibretes que sempre porta al damunt per poder aprofitar qualsevol moment o ocasió. Part dels seus dibuixos documenten oficis, situacions i escenes barcelonines que avui formen part del passat. Mestres va col·laborar en nombrosos diaris i revistes, com ara la Campana de Gràcia, i il·lustrant obres literàries d’altres autors: El Quixot, Rinconete y Cortadillo o los Episodios Nacionales, per exemple.  També va treballar en anuncis publicitaris per diverses empreses de confecció o xocolateres; l’any 1907, per exemple, crea sèries de cromos acolorits de bellesa extraordinària per Xocolates Amatller. És autor d’una obra literària extensa que expressa en tots els gèneres: novel·la, poesia, conte, teatre i crònica.  Escriu La cigala i la formiga, L’ànima enamorada, Cants íntims, Margaridó, La garba, La casa vella, Dansa macabra, Idil·lis, Balades, L’estiuet de Sant Martí, Odes serenes, Liliana i altres obres que li valen diversos premis i reconeixements.  L’any 1883 estrena La nit al bosc amb la col·laboració de la societat coral Euterpe. L’any 1900, a instància d’Enric Morera, reprén l’obra teatral perllongant aquesta activitat durant diverses dècades en les que estrena La Rosons, Picarol, amb música d’Enric Granados, Monòlegs, En misèria, La brívia, Follet, l’any 1903 al Liceu amb música d’Enric Granados, La barca al Teatre Principal amb música d’Enric Morera, Cançons, amb música de Carmen Karr, o l’exitosa Nit de Reis.  També dissenya figurins com els de Los Pirineus, òpera  de Víctor Balaguer. De tarannà col·leccionista reuneix diverses col·leccions d’objectes diversos, de fòssils a gravats, de omplen la seva casa al passatge Permanyer de la ciutat.  Ja de gran es dedica a la jardineria especialitzant-se sobrerot en el cultiu d’hortènsies a les que dedica hores i esforços al seu terrat. L’any 1885, Apel·les Mestres es casa amb Laura Radénez, dibuixant, pianista i amant de la música, d’origen francès i filla d’escenògraf. Laura es converteix en la seva musa, consellera, col·laboradora, companya i infermera. La seva figura és dibuixada per l’artista en múltiples ocasions i a ella dedica les obres Laura, Semprevives i altres.  La parella, instal·lada en un de les vivendes del passatge Permanyer de l’Eixambple barceloní, fa de casa seva un centre de tertúlies, concerts i recitals.  Allà es conversa sobre teatre, economia, botànica, política o qualsevol tema d’interès per ells i l’immens grup d’amics i contertulians que abasta intel·lectuals, literats, economistes, capellans o veïns. L’any 1914, l’inici de la Primera Guerra Mundial trasvalsa d’arrel la vida de la parella.  Laura pateix pel conflicte bèl·lic i pel futur dels seus compatriotes francesos; Apel·les, de caràcter fortament antimilitar enforteix encara més la seva convicció sobre els desastres de qualsevol guerra.  Laura Radénez mor l’any 1920 i Apel·les sempre va creure que la seva mort, de la que l’artista mai es va sobreposar, és el resultat del patiment per la contesa bèl·lica. Mestres, que ja ha escrit i composat cançons sobre els mals de la guerra, escriu amb motiu de la primera contesa europea una cançó que es converteix en un dels gran himnes francesos i que més endavant serà bandera dels republicans de l’estat espanyol.  Es tracta de la coneguda No passareu! o No pasaran!, versió d’un escrit anterior publicat a Flors de sang, l’any 1909. El Govern francès en agraïment a Apel·les Mestres el reconeix amb la concessió de dues distincions l’any 1920: la d’Oficial d’Instrucció Pública de França i la Gran Creu de la Legió d’Honor de França.  Aquesta segona, la legió d’Honor és la distinció més alta que el govern francès atorga a un ciutadà o ciutadana en reconeixement als seus serveis a la República i al conjunt de la societat francesa.  La seva concessió a un estranger és molt limitada i molt poc freqüent, cosa que la fa, quan aquest és el cas, molt estimada per ser un reconeixement de caràcter extraordinari. La Legió d’Honor de França (Legion d’Honneur) va ser instituïda per Napoleó Bonaparte el 19 de maig de 1802 (29 del floral de l’any X) per agrair i recompensar els mèrits realitzats al servei de la nació a títol civil o militar. Els estrangers poden rebre una distinció de la Legió d'Honor, però no són admesos a l'orde com a cavallers. La Legió d’Honor es pot concedir a persones físiques, col·lectius o ciutats. La Legió d’Honoté cinc graus: Cavaller, Oficial, Comendador, Gran Oficial i Gran Creu. La Gran Creu de la Legió d’Honor de França rebuda per Apel·les Mestres forma part dels fons del Museu Etnològic i de cultures del món de Barcelona. Va ser entregada, l’any 1986. L’any 1935, l’Ajuntament de Barcelona reconeix Apel·les Mestres i el conjunt de la seva obra, amb la Medalla d’Honor de Barcelona. Una placa situada al carrer de la Pietat tocant al carrer del Bisbe, darrera la Catedral, el recorda.   - Montserrat Garrich -