Mill i l’antropologia utilitarista

El 8 de maig de 1873, ara fa 146 anys, va morir a Avinyó, a França, el filòsof anglès John Stuart Mill. Entre d’altres teories i corrents de pensament, Mill va desenvolupar l’utilitarisme, una filosofia centrada en la felicitat. I per construir una societat amb individus feliços era bàsic la concepció antropològica que tenia al cap Stuart Mill. En el pensament de John Stuart Mill de cara a la construcció d’una societat que es defineix com a oberta i liberal, és fonamental la concepció antropològica. I en el seu cas aquesta concepció presenta a l’individu com un ésser autònom, i per tant lliure, però al mateix temps imperfecte i perfeccionable, capaç d’evolucionar aprenent dels seus propis errors. És per aquest motiu que l’antropología de Stuart Mill és provindencial en el seu pensament, en el sentit que es tracta de perfilar aquella mena d’individu que té al cap. Un home, una dona, una persona que fa bona la seva teoria utilitarista, una filosofia centrada en la felicitat. I en aquesta idea , l’educació i la llibertat hi juguen un paper determinant. Perquè segons Mill ningú podrà ser lliure del tot sinó ho fa des de la diferència, la diversitat, l’originalitat fugint d’opinions monolítiques i estancades afavorint i abraçant actituds que promoguin l’intercanvi d’idees per progressar. De fet per parlar amb propietat i en termes treballats i utilitzats pel mateix autor seria més adient dir que aposta per l'educació per a la llibertat. L'educació per a Stuart Mill és una eina que permet treure el millor de l'individu a l'exterior. I això fa que l'educació aparegui com la clau perquè l'individu mostri la seva essència, la llibertat. Mill parteix d'una visió antropològica que entén l'individu com un ésser divers, plural en una realitat del mateix to amb un espectre variable, divergent, multiforme. És en aquest marc on l'ésser humà conviu amb altres de la seva espècie i condició, de manera que és aquí on es mostra l'aspecte moral de l'individu i la necessitat que sigui virtuós, gràcies al principi que ha de regir les seves accions, el de l'utilitat, i el de l'educació moral. Aquest individu divers, en una realitat plural i en relació amb altres s'ha de manifestar segons la seva principal característica que segons Mill no és cap altra que la llibertat. Ho vehicularà en espais com ara l’ expressió d'idees, la consciència per l’entorn i pels altres, el pensament, l’associació i, finalment, l’acció. Per Mill l'home és essencialment llibertat, però els trets que el configuren com un individu lliure són l'originalitat, com a signe d'excel·lència humana, l'espontaneïtat, el talent i altres aspectes similars que només es poden desplegar amb garanties si prèviament s’ha assolit una llibertat plena. En el pensament de Mill l'educació és cabdal com un instrument, un vehicle que ajuda a construir els individus com a éssers humans excel·lents que viuen en societat per ser feliços preocupant-se, des de l'acció política, pel bé general. El mateix Mill havia manifestat en innombrables ocasions que tenia unes enormes esperances en què el futur de la societat seria millor gràcies a l'educació. L'educació per a la llibertat és per a John Stuart Mill un aspecte fonamental perquè les societats siguin més felices, més humanes, més acabades a nivell moral i més solidàries. Si us interessa aprofundir en aquestes idees de Stuart Mill i en la seva visió antropològica us apunto un parell de referències que us poden ser útils. Edicions 62, va publicar en català  l’any 2006,  L'utilitarisme i l’editorial gironina Edicions de la ela geminada, Sobre la llibertat, l’any 2012.   Martí Gironell