Jugar a Corpus

D’origen medieval, la festivitat del Corpus Christi fou des de la seva creació una data cabdal del calendari festiu. A Barcelona, la processó està documentada l’any 1320, ara fa set cents anys, i amb poc temps va convertir-se en la festa per excel·lència de la Ciutat, la festa de les festes.

La processó, el seu acte central, era el més esperat i celebrat de l’any a nivell ciutadà. Els diversos elements que hi participaven, entremesos, misteris i representacions feien de la processó un acte especialment atractiu per al poble, era un gran espectacle.

Un espectacle anual, cíclic, probablement l’esdeveniment amb més impacte visual que durant segles va succeir als carrers, no només de Barcelona sinó en totes aquelles ciutats i viles que amb capacitat per sostenir econòmicament una processó amb representacions. No oblidem que la processó més enllà de ser una acte litúrgic d’exaltació de l’eucaristia, era també un acte per veure i ser vist, un esdeveniment social de representació.

Com molts dels grans esdeveniments de la vida col·lectiva, el Corpus no era aliè a l’atenta mirada dels infants, de fet ho era especialment. No és estrany doncs imaginar que aquelles magnífiques processons podien ser recreades al carrer per colles d’infants que senzillament reproduien desde la perspectiva del joc allò que havien vist al mateix temps que interioritzaven tota una ritualització, una manera de celebrar la festa. Encara avui és molt normal, per exemple que la canalla de Berga jugui a Patum.

El que ja no és tan conegut o usual és la materialització de la processó en format de joc objectual i comercial Sona estrany però sí, la processó del Corpus era objecte de ludificació. Com també ho eren d’altres funcions religioses, com per exemple “jugar a dir missa”. En els catàlegs de fonedors i joguinaires de mitjans del XIX i del XX trobem aquests tipus de joguines.

En el cas de jugar a dir missa trobem una similitud o una analogia amb les firetes ja que les caixes de jugar a dir missa eren tot un aixovar d’objectes necessaris per simular una celebració de l'eucaristia. Canadelles, canelobres, copons, calzes, patenes… tot de nyigui nyogui però suficient per fer més creïble i real el joc.

En el cas de les processons de Corpus de Joguina, no està tant o gens lluny de jugar amb soldadets, o més recent-ment amb els clicks, etc. però a l’antiga. Vull dir que els materials emprats per fer les figures i els objectes no són pas de plàstic com ara estem acostumats. Són figures de plom o també de fusta. 

He conegut dues processons de joguina. Una me la va mostrar en Gustau Molas i es troba dipositada al Museu Etnològic de Barcelona i aquesta és tota de fusta. La caixa de la processó de l’Etnològic té tots els elements per jugar a fer una processó completa però no m’atreviria a dir que és una processó barcelonina.

En canvi el MUHBA i el MDB disposen en els seus fons d’unes processons de figures de plom dedicades  a la processó del Corpus fosa en el taller de Lleonart, aquesta sí, dedicada amb tota seguretat a la de Barcelona. Antoni Serés i Elisabet Giró al llibre les Joguines de Plom ens apropen a aquesta processó de figuretes i ens informen que constava de 347 peces i que la primera fosa va realitzar-se entre 1887 i 1890. Però un dels aspectes més interessants que relaten és que cada any s’afegien noves figures donant-li caràcter d’actualitat. 

La processó de Lleonart era coneguda també per Joan Amades que la considerava una raresa folklòrica i a l’obra ja citada fa la següent ressenya … Els primer motlles, que constaven de les joguines més principals que integren la processó. foren gravats pels voltants del 1880. Copiats de la Casa de la Caritat, hi foren afegits uns Nans, encara que mai no han figurat a la processó del Corpus.... 
El llegat fotogràfic desmenteix la darrera afirmació de Joan Amades. Ja que disposem de fotografies de tombants del segle XIX al segle XX que confirmen la participació de capgrossos a la processó de la Seu i el seu aspecte coincideix amb les figures foses per Lleonart.

- Amadeu Carbó -