El Gran Germà no es jubila

En l’article anterior feia referència a John Stuart Mill. I curiosament el pare de l’utilitarisme és també  l’autor del terme distopia. Segons l'Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per  Stuart Mill i vol ser l’antònim d'utopia i fa referència a una societat fictícia, sovint emplaçada en el futur, on les tendències socials es porten fins a extrems apocalíptics. Faig aquesta acotació històrica perqué aquest 8 de juny fa setanta anys que es va publicar 1984, l’argument de la distopia de George Orwell, set dècades després és ben vigent. I encara més si se’n fa una lectura antropològica. Aquella novel.la de política ficció escrita el 1948 per un Orwell crític amb el paper dels estats totalitaris per influir en una societat que volia sotmesa i manipulada, ja vaticinava el que anys després seria el nostre pa de cada dia. Societats vigilades, manipulades, enganyades, pretesament lliures...els sona tot això? La frase que sovint recordo d’Umberto Eco que definia la ficció com la millor eina per entendre la realitat, tan la passada com en aquest cas, la futura, es pot tornar a aplicar a la novel.la d’Orwell. És més, que l’autor decidís ubicar l’acció a Londres no és casual. Perquè Orwell volia advertir que el totalitarisme, l’amenaça a la llibertat i a la democràcia es podia donar a qualsevol indret on es combinessin uns determinats ingredients que afavorissin la conculcació dels drets bàsics dels individus. Un gèrmen que pot i podia arribar, fins i tot, a un dels centres de la democràcia com era -i és- la Gran Bretanya. Un altre dels paral.lelismes és el paper de la tecnologia i de la col.lectivitat per frenar les individualitats. La tecnologia es converteix en una aliada del poder. L'intent del govern - i de grans corporacions que pretenen controlar governs- de penetrar en totes les esferes de la vida qüotidiana fa que la privacitat sigui impossible pel control constant de micròfons i pantalles. Tothom està més controlat malgrat ens creiem més lliures. I tothom acaba controlant  tothom. Les pantalles ajuden a controlar els ciutadans i a emetre constantment els missatges amb els quals es pretén uniformitzar la societat. I acabes tenint la sensació, com ja ens passa ara, que la tecnologia no millora la vida de les persones- tot i que ens ho arribem a creure- sinó que serveix per deshumanitzar-la. Els règims totalitaris no accepten la individualitat. Defensen la col.lectivitat, la massa manipulable i mal·leable, davant de l’individu amb idees pròpies. Tothom ha de fer el mateix i complir amb la funció que li és atorgada per aquesta societat/sistema. I així es produeix una deshumanització, ja que les persones ens convertim merament en peces d'un tauler i tota la nostra vida està regulada, pautada, contolada. La uniformització dels costums- tothom fa, diu, pensa, consumeix si fa no fa el mateix- no implica l'equiparació en els recursos. El món distòpic de 1984 inclou una altíssima desigualtat social. Els paral.lelismes, doncs, amb les situacions actuals estan servides. No cal llegir entre línies. Sobretot però, la influència de la premsa i els mitjans de comunicació sobre la societat i la creixent importància de la informació ó desinformació per al funcionament de la nació-estat són elements, per desgràcia i malgrat el pas dels anys- extrapolables als nostres dies. Els mitjans de comunicació electrònics o digitals són – i  eren en la novel.la d’Orwell – una eina providencial per manipular, oferir propaganda, mantenir una vigilància constant i exhaustiva de la vida dels ciutadans. En els últims anys han proliferat i de moltes capçaleres, no en sabem ni l’origen ni els interessos. Amb els anys, el concepte que Orwell ens va regalar arran d’aquesta novel.la, el del Gran Germà, ja s’ha vist que ha quedat lluny d’haver perdut presència, influència i vigorositat,ans tot al contrari. Té tota la vigència i la força renovades per fer-nos creure que no es jubilarà mai perqué sempre tindrà persones, institucions, corporacions interessades a succeir-lo. Martí Gironell