Compte amb la llum! La conservació preventiva al MuEC

La conservació preventiva té per objectiu evitar o minimitzar el deteriorament dels béns culturals; en el nostre cas, tenim cura dels objectes que custodiem a les reserves i que exposem en espais oberts a la visita.

Identificar i controlar els factors ambientals que potencialment poden afectar negativament les peces requereix d’un treball constant i meticulós. Entre tots aquests factors, un dels més rellevants és la llum, la qual pot afectar negativament sobre el color i capes pictòriques d’alguns materials. Una de les mesures preventives que apliquem és l’ús de dispositius d’il•luminació amb poca o nul•la emissió d’ultraviolats i infraroigs, dues radiacions especialment nocives per a la conservació dels objectes, així com la instal•lació de films anti-UV a finestres per filtrar la possible llum natural que pugui entrar a les sales, a la vegada que es manté l’espai amb una quantitat de llum moderada.

Amb eines com el luxòmetre mesurem la quantitat de llum que reben els objectes que es troben en exposició, expressada en lux. Així, pels objectes més sensibles com teixits o paper, s’estableix un màxim de 50 lux, mentre que per altres com pintura a l’oli, fustes policromades o cuirs, el marge és una mica més ampli, permetent fins a 150 lux. Pel contrari, els objectes inorgànics com la pedra, els metalls, la ceràmica o el vidre, entre altres, són menys fotosensibles i no precisen d’una limitació tan estricta en la quantitat de llum que reben en exposició.

Per minimitzar al màxim aquest factor de degradació que és la llum, el Departament de col•leccions del Museu Etnològic i de Cultures del Món duu a terme un programa de rotació per tal de limitar el temps en què les peces més sensibles es troben exposades. Aquest procediment implica la substitució periòdica d’algunes d’elles per unes altres que han estat “descansant” dins les reserves del museu. El termini que apliquem de manera més freqüent és el de sis mesos. Així, qualsevol d’aquestes peces fotosensibles només passa sis mesos exposada i la resta de l’any el passa a les fosques. En el moment de la rotació també s’aprofita per comprovar directament l’estat dels objectes i comprovar que no hagin patit alteracions.

El Museu Etnològic i de Cultures del Món aplica aquestes mesures a tres grans grups d’objectes: els Ōtsu-e del Japó de la sala 23, l’escorces batanades de Fiji de la sala 10 i el tèxtil precolombí de la Sala 31. Els Ōtsu-e són dibuixos de caràcter popular fets amb policromia sobre paper. El museu compta amb un total de nou peces d’aquesta mena que exhibim d’acord amb aquest sistema de rotacions. En segon lloc, fem el mateix amb un seguit d’escorces batanades i pintades provinents de Fiji que el Museum of Archaeology and Antropology de Cambridge (UK) ens cedeix temporalment per a la seva exhibició. En aquest cas, el procés de substitució de la peça el fem amb la participació presencial o telemàtica d’una conservadora d’aquest museu. Finalment, també canviem periòdicament els exemplars de tèxtil chimú i nazca de l’actual Perú.