Llull i la força de les paraules

 Ramon Llull tenia un repte que no era pas impossible. Volia escriure el millor llibre del món perquè creia en el poder de les paraules. Unes paraules que podien canviar el tarannà de les persones. I, per tant, de la societat. Llull també creia en l'empatia i en la capacitat per escoltar l’altre. Escoltar i comprendre, o el que és el mateix empatitzar. Aquest és l’ingredient essencial per construir una societat més respectuosa que generi un comportament que marqui una manera de ser i de fer. El llegat de l’il.luminat de Randa està a mig camí de l’antropologia de la religió i la filosòfica. I la millor manera de mantener-lo viu és llegint-lo. I dic això perqué Llull, el savi, filòsof, científic, alquimista, diplomàtic, missioner i escriptor precisament va treballar incansablement perqué el seu missatge fos global ja en aquella època. I en tots els formats haguts i per haver. Ei! Que estem parlant de fa més de set cents anys, sí sí: 700. Aquest visionari, empès per una curiositat infinita i universal, prodigi de la comunicació del seu temps va escriure en llatí, àrab i català perqué la seva obsessió era poder arribar a tothom i que tothom el pogués entendre. No en va el que buscava amb el seu missatge era aquesta entesa que s’ha mirat de trobar infructuosament durant tota la vida entre pobles, entre persones, que aparentment són diferents per cultura, per conviccions i per costums però que en essència estan fets del mateix. Societats que estan basades en dos valors que són primordials en el sòcol de qualsevol persona que tingui principis: l’amor i el respecte. Valors que són senzills de verbalitzar amb la paraula, aquest gran eina de la comunicació que és providencial si el que es té és una ferma voluntat de diàleg per convèncer més que no pas per vèncer l’altre.   Llull era prou sincer per admetre i reconèixer que estava disposat a convertir-se  i abraçar una altra fe, diferent a la seva, si hi havia algú altre que a través del raonament i les paraules, el convencia. Però la seva dialèctica era tan contundent i les seves conviccions sòlides que mai ningú el va doblegar. Amb tot, Llull sostenia que malgrat els fracassos trobava essencial i necessari parlar per entendre’s perquè sense pau entre els homes no podien tenir consciència d’un passat comú per pensar junts un futur plegats com a poble, com a societat.   Llull creia en l’altre perquè l’altre és un element essencial per la contrucció d’un mateix. Aquest pensament que ell duia fins a la màxima expressió, mimetitzant-se amb l’altre no ens aniria gens malament fer-nos-el nostre. Ramon Llull ho entenia així i trobava que era bàsic i vital per crèixer i per arribar a assolir tot el que ens proposem com a societat, malgrat les diferències de pensament existent entre els que la formen, aquesta societat. És lloable la feina que s’ha fet per reflectir això en programes educatius a universitats d’arreu del món perqué la seva filosofia, la seva visió encara ara s’estudia als grans centres de coneixement de tot el món perqué estem parlant d’una bèstia de la comunicació que ha travessat fronteres temporals, físiques i ideològiques. No en va el fet comunicatiu entre persones d’una mateixa comunitat és una qüestió que ha amoïnat sempre i ha estat considerat per països d’arreu del món i de diferents cultures com un dels majors reptes socials, atesa la seva magnitud. Es tracte d’un repte transgeneracional perqué no abraça només un període de temps curt sinó que és prou gran com perqué afecti diverses generacions amb les connotacions que comporta fer entendre pares i fills i/o mares i àvies amb educacions, opinions i impactes sensorials diferents. Llull ja se’n preocupava d’aquest punt i és per aquest motiu que ha estat i encara és un repte majúscul el que s’havia proposat. Però com molt bé esgrimia ell mateix “la contemplació sense acció no serveix de res”. I això es tradueix la interacció. Interactuar amb els atres és aquell procés social a través del qual els individus i els grups actuen, s’identifiquen, es comuniquen i reaccionen en relació els uns amb els altres per aconseguir alguna cosa en comú. Un objectiu podria ser crear una societat diferent. Segons Llull, tot canvi és possible gràcies a la força de les paraules.   - Martí Gironell i Gamero -