CATAZÒNIA, els caputxins catalans a l'Amazònia

L’exposició CATAZÒNIA, els caputxins catalans a l'Amazònia ens aproxima, a través de la memòria dels objectes, a l'artesania dels indis Tikuna, el grup indígena més nombrós de la selva amazònica. La mostra presenta una selecció de pintures d'animals de la selva i escenes de la vida quotidiana plasmades damunt d'una fibra vegetal anomenada Yanchama, teixida per la pròpia naturalesa, i que els Tikuna acoloriren amb sucs de fruita, llots fluvials i carbó. El conjunt de yanchames mostrats a l’exposició Catazònia esdevenen una atractiva expressió de l’art més bell i genuí de la cultura amazònica, caracteritzat per l’esquematització de la figura, la simplificació del traç i un cromatisme viu i intens. Uns trets que han incidit clarament en el nostre art contemporani i en artistes tan destacats com Picasso o Miró. El conjunt de yanchames i altres objectes exposats a Catazònia formen part del fons del Museu Etnogràfic Missional “Andino-Amazònic” dels Caputxins de Barcelona, que conserva una important col·lecció provinent de les missions establertes a l’Amazònia a finals del segle XIX. Unes missions promogudes pel Govern colombià coincidint amb la primera febre del cautxú (1879-1912), que provocà l’explotació massiva d’aquest material als territoris de l’Amazònia colombiana. Allà les companyies cautxeres convertiren els habitants de la selva en mà d’obra esclavista. En aquest context, i  a partir del Concordat signat el 1887 entre la Santa Seu i la República de Colòmbia, es programaren noves implantacions missioneres amb l’objectiu d’incorporar els indígenes a la vida social o, segons s’entenia a l’època, “civilitzada” a través de les anomenades “reduccions”, és a dir, assentaments estables de població que, els missioners, maldaren per protegir dels abusos dels cautxers. Fou en aquest moment quan la Santa Seu creà, l’any 1904, la primera prefectura apostòlica (a les conques dels rius Caquetà i Putumayo i més tard de l’Amazones), entitat eclesial posada sota la cura pastoral dels caputxins catalans que exerciren la doble tasca d’evangelitzar i “civilitzar”. Aquests missioners assumiren, quasi, el paper de governadors, creant i consolidant noves poblacions, construint parròquies i escoles, obrint vies de comunicació i erigint-se en defensors dels drets dels indígenes davant l’opressió dels colons i les pràctiques esclavistes dels cautxers. Religiosos caputxins com Fidel de Montclar, Gaspar de Pinell, Estanislau de les Corts o Marcel·lí de Castellví, promogueren nous mètodes d’evangelització que posaven en relleu, per primera vegada, el valor del territori així com la idiosincràsia i la cultura dels habitants indígenes de l’Amazònia. Aquests missioners caputxins que treballaren a l’Amazònia procuraren inserir-se en la cultura autòctona i la van estudiar de manera profunda. Gràcies al seu interès i a la sevainiciativa sorgiren els primers estudis geogràfics, etnogràfics, arqueològics i lingüístics d’alt nivell científic.   Fra Marcel·li de Castellví En aquest sentit, Catazònia ha volgut destacar la tasca realitzada pel missioner caputxí Marcel·lí de Castellví (nascut a l’Alt Penedès), qui fundà el 1933, a Sibundoy, el CILEAC (Centro de Investigaciones Científicas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana), una institució que va promoure els primers estudis etnolingüístics. Estudià unes noranta llengües indígenes de l’Amazònia, i ell mateix en descobrí una dotzena de noves. El CILEAC comptà amb un catàleg d’unes 80.000 fitxes lingüístiques. Marcel·lí de Castellví fou membre actiu de trenta-tres acadèmies i entitats científiques i col·laborà amb altres cinquanta-tres, assolint una autoritat científica de renom mundial ja que participà, de manera destacada, en congressos científics internacionals, on el missioner català tractà alguns aspectes particulars de la llengua tinigua i l’idioma dels indis Witoto. L’obra de Castellví entronca, d’alguna manera, amb el moviment de la Renaixença catalana, un corrent ideològic que, molt positivament, havia marcat un bon nombre de frares caputxins. Marcel·lí de Castellví volgué adaptar el que ja s’havia fet a Catalunya en el camp de l’etnografia a la realitat dels territori de l’Amazònia colombiana, tot investigant la llengua, la música popular i altres tradicions indígenes. Aquest llegat és el que avui, en l’escaiença dels 525 anys de les relacions Catalunya-Amèrica i Amazònia-Catalunya (1492-2017), ha possibilitat l’exposició Catazònia, amb objectes del Museu Etnogràfic Missional dels Caputxins de Barcelona. Una exposició amb què els frares caputxins de Catalunya i el Museu Etnològic de Cultures del Món volen retre un merescut homenatge als caputxins missioners que restaren captivats per l’embruix de la cultura amazònica i que realitzaren una rellevant labor, tant a nivell missional com cultural.